Servei d’ocupació per a joves

Abou Ba del Partit Verds d’Andorra

 

Ahir diumenge dia 2 de febrer, el número quatre de la llista nacional per la coalició PS + Verds + Iniciativa Ciutadana i Independents, Aboubacry Mamadou Ba Ly  va desgranar els principals punts del programa en relació al jovent. Continua llegint

Els joves demanen més participació en la política per aportar una visió renovadora

Premeu per veure el video de ATV: Els joves demanen més participació en la política per aportar una visió renovadora | Andorra Difusió.

Els joves han de participar més en la política perquè poden donar una visió més fresca i renovadora. Aquesta és una de les conclusions del debat que han mantingut quatre joves representants de les forces polítiques al Consell General i que s´emmarca en els actes de celebració del Dia internacional de la democràcia.

15 setembre, 2014 – 20:48

El vestíbul del Consell General ha acollit dos actes amb motiu del Dia internacional de la democràcia: la inauguració d´una mostra sobre l´acció parlamentària al servei de la pau i un debat sobre la participació dels joves en la política, en què han participat joves dels principals partits. D´entrada, creuen que la seva presència aporta més dinamisme i contacte amb la realitat i que han de participar més en la política. El militant d’SDP, Jordi Torres, considera que “si la societat escoltés a tots els joves canviaria molt la seva perspectiva”. La militant dels Verds, Rebeca Roger confia en què les cares noves aportarien “aire nou, d’esperança, idees, ideologies i intencions” diferents”. En el cas dels joves demòcrates, opinen que poden donar una visió més oberta de temes complicats, com la despenalització de l´avortament i els matrimonis entre persones del mateix sexe. Així ho defensa el militant de DA, Jordi Ribes, que pensa que els joves tenen un contacte més directe amb la societat i “més capacitat d’entendre que hi ha una necessitat”. L´acte volia servir també per commemorar els 125 anys d´existència de la Unió Interparlamentària, que vol afavorir la cooperació entre els parlaments de tot el món. El Consell General pertany a l´organització des del 1995.

Informa: Pere Moliné Imatge: Josep M. Garcia

Eufemismes i altres burrades.

“Què passaria si, como ha succeït aquest any amb les dones a Espanya, haguessin estat assassinats 60 polítics, 60 taxistes o 60 lampistes?”

Antònia Escoda

Així comença l’article publicat el passat 7 de gener a Publico, l’autora del qual és Rosa Maria Artal, coneguda periodista al país veí, amb el títol: ” Contra la violència masclista”

Aquesta pregunta va sorgir en el fil del twitter en acabar l’any, quan, com s’acostuma a fer en aquestes dates, es fa repàs de les diferents notícies, i esdeveniments de l’any.

En aquest article comentava l’actitud del nou govern espanyol en front de la violència envers les dones, catalogant la “violència masclista” de “violència en l’entorn familiar”. Molt encertada la Rosa Maria Artal, dient que “quan es buiden les paraules es desinflen les idees” …

És curiosa aquesta manera que té la dreta mes rància, de voler rebatejar la historia: aquests dies també hem sentit que el govern de Sebastian Piñera a Xile, cataloga el govern de Pinochet, de Regim Militar, descartant la nomenclatura de Dictadura, com si aquest fet pogués rebaixar el nombre de morts i desapareguts de l’època.

Tot plegat fa pudor de negacionisme….

El que no podrem dissimular de cap de les maneres amb eufemismes, son les xifres…

Els milions de morts per l’holocaust no es poden mitigar de cap de les maneres, com els desapareguts en les dictadures sud-americanes, ni els assassinats per la dictadura franquista…

Tampoc hem de permetre els atacs constants a les dones, el descrèdit del feminisme…

Perquè allò mes curiós de l’article que us he anomenat, que és un més contra la violència masclista, i els nous aires revisionistes de la dreta, son els comentaris que en la seva edició digital han deixat alguns lectors:

Comentaris, en què se la tracta de victimista, i per extensió a totes les dones que denuncien els maltractaments, i a tot denunciant d’una situació injusta…

Comentaris en què es posa en dubte la seva professionalitat com a periodista, al parlar de manipulació de la informació. Càlculs intolerables sobre la xifra de percentatge de morts, en els tres casos que plantejava la pregunta a twitter, i del valor de la vida de cadascuna de les categories esmentades.

Comentaris que com sempre acaben esmentant que la violència existeix en els dos sentits, que la violència masclista l’han inventat les feministes, i un llarg etcètera d’afirmacions que francament, creia que en qualsevol societat amb aspiracions d’equitat i de justícia, ja no s’haurien de sentir.

Em sap greu dir-ho, però crec que les mateixes dones en som responsables… O al menys una part important de dones.

Em fa saltar de la cadira veure com ministres tornen a la feina, una setmana desprès d’haver parit!

Que significa això, que els avenços en matèria de protecció de la dona van destinats a una categoria de dones, febles per naturalesa??

Em rebenta que hi hagi dones que em surtin amb el “famós”: els millors estan al lloc que els hi pertoca, candidatures, càrrecs, etc… Les mateixes que no creuen en la paritat imposada.

Em treu de polleguera, saber que en les universitats publiques hi ha una amplia majoria de dones, i aquestes en canvi només son un molt feble percentatge en els alts càrrecs…

Deu ser allò de què van a la Universitat a pescar un marit…..

Ah, bé llavors quan ens diuen que per norma guanyen un 30% menys del sou a mateixes responsabilitats, deu ser que no ho necessiten ja que deuen tindre un mascle que les manté…..

Bé nenes, ja ho sabeu, si us esta bé vosaltres mateixes….

I si us plau, no em parleu de països i societats on la dona esta pitjor, que preteneu donar l’exemple amb la vostra feblesa, i resignació??

Permeteu-me doncs que em rebel·li, perquè no és aquest el món que voldria per les meves filles… Ni pels meus fills…. Ni per mi tampoc.

© 2012 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió de Radio Valira 17-01-2012

Estimat banquer

Estimat banquer,
Formes part de la meva vida, perquè un dia ens varem triar l’un a l’altre, per costum, o potser també per obligació…

Antònia Escoda

Ens varem conèixer ja fa molts anys, jo només era una nena, i vaig venir a obrir una «llibreta» acompanyada dels meus pare o de la meva mare, ja no me’n recordo exactament. Venia tota ufana a ingressar els meus primers estalvis.

Mes tard, em van donar la responsabilitat, d’anar a fer els ingressos de caixa de la casa… Encara recordo el fer llargues cues a “La Poste” allà a l’Avinguda Meritxell per a ingressar els xecs dels clients Francesos…

També recordo, al marxar a estudiar a França, les complicacions, perquè allà tot ho volien cobrar en xecs, per a poder obrir un compte, ja se sap estudiants sense recursos propis…. Però en fi, ho vam arreglar…

Llavors, vaig entrar triomfant un dia a l’oficina: havia cobrat el meu primer salari. Ara senyors, vull una targeta de crèdit, que ja he entrat en l’edat adulta i autònoma.

Diners Euros BancsPrimer salari, primers caramels: vols un cotxe nou?

I ja em veieu cada mes comptant els calerons per pagar-me el Fiat Punto, la cadena estèreo, el pis, els sopars i sortides varies….

Em sap greu dir-ho, durant molts anys, no he estat una bona clienta, massa prudent, massa responsable, o simplement, tenia molt clar el que guanyava i el que podia gastar….

Al final però, caus: que si un Pla d’estalvis pels nens, que si un Pla de Jubilació…

Desprès comences amb l’assegurança de la targeta de crèdit, una assegurança per professions lliberals… I ja et comences a adonar, que no ets només el meu banquer, sinó també el meu agent d’assegurances…

Un dia entres a l’oficina i et diuen: “quines vacances t’has ofert! Suissa, França, Itàlia, Àustria….
I dius: “tu com ho saps, on he estat de vacances? Que t’ho ha explicat el meu home?
Et diuen: “Nooo, és per la targeta de crèdit
I com no saps que contestar dius: “però si aquests països estan tots en un grapadet…

El cas és que surts de la sucursal amb una sensació d’estar vigilada per el “Gran Hermano”.

Cada cop que vaig al restaurant, a la perruqueria, a depilar-me, a comprar-me calces, també se n’assabenten? Uixxxx……Quin iuiu…..

El cas és que entre temps he caigut en la gran trampa: la HIPOTECA. En majúscules.

Ara per mes que m’emprenyi, et deuré respecte i submissió, ja que m’has atorgat de manera magnànima la possibilitat de tenir, de posseir casa meva, i ara et deuré un etern agraïment….

Però……. ben pensat, com sóc provocadora de mena, i vista la situació actual, crec que sóc jo la qui té la paella pel mànec: pago regularment, i si et deixo de pagar, el problema el tindràs tu… al final a casa els meus pares potser encara em voldran.

I és que avui estic indignada. Indignada perquè durant molt temps i sense cap mena de vergonya, heu acceptat diners sense saber-ne la procedència, heu acceptat que és sobre endeutessin pobres treballadors oferint-los el pis, el televisor de plasma, el cotxe i les vacances, heu proposat descaradament productes tòxics a estalviadors, fins i tot heu ofert Plans d’estudis pels nens que no eren mes que inversions d’alt risc a la borsa…

A mes, resulta que ara no podem viure sense tenir un compte al banc: assegurances, lloguers, telèfons, electricitat, tot ha de passar per les vostres mans…

No contents amb la part de responsabilitat en la crisi que us pertoca, a mes de dirigir les polítiques dels països i en particular del nostre, ens feu “passar pel tub” de les vostres exigències.

És ètic fer pagar a un treballador temporer 120 € per obrir un compte? És ètic negar-se a obrir-los un compte quan se sap pertinentment que el necessiten per a trobar pis, per a cobrar les nomines, per a pagar la llum i el telèfon?

Estimat banquer, tu i jo estem lligats l’un a l’altre encara per molts anys, però permet-me que et digui, que la nostra relació és a dues direccions…. Jo intentaré ser bona i pagar regularment, és més, prometo fer-te treballar, i enviar-te els meus assalariats. Però si us plau, necessito tornar a tenir confiança en tu.

M’agradaria retrobar aquell banquer que enregistrava solemnement les 1000 pessetes a la “llibreta”, amb el mateix “carinyo” que el xec de 1 Milió.

 

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió de Radio Valira 13-12-2011

I tu que votaràs?

I tu què votaràs?

 

Antònia Escoda

Molt bona pregunta si senyor. I de fet la que s’escau en aquests dies de campanya electoral.

Habitualment ho tinc molt clar, votaria al partit que proposés:

• Un canvi en la Llei electoral de manera que fos mes representativa de la societat.

• El vot dels residents a les Comunals

• La nacionalitat als 10 anys de residencia tal com preconitza el Consell d’Europa.

• Unes urnes electorals presidides per ciutadans i no per polítics i a tots els nuclis importants.

• Una Llei electoral que no fes dels Comuns unes petites dictadures.

• El dret a decidir qui ens ha de representar, i no viure pendents de la decisió del Poble Francès, ni del Vaticà.

• Un reglament dels Comuns, regit per una Llei i no amanit a la salsa dels dirigents comunals.

• Uns comuns oberts a la democràcia participativa de manera efectiva, incloent als ciutadans en les preses de decisions

• Uns pressupostos participatius.

• Unes polítiques urbanístiques respectuoses tant amb les persones com amb el medi ambient.

• Transparència en els comptes i en les accions polítiques.

• Unes administracions comunals modestes en relació a la seva població.

• Un treball en equip entre comuns i Govern

• Una participació activa en la revisió de la Llei de transferències i de Competències comunals.

I tu què votaràs?

I no, no em digueu que la majoria de les coses que proposo són competència del Consell o del Govern, i menys amb el poder que tenen els Comuns actualment. Si tres comuns es posen d’acord, també poden fer proposicions de llei.

Para, para el carro Antònia, que t’has equivocat d’eleccions. Si volies aquestes propostes, havies de presentar-te, els Verds s’haurien d’haver presentat. Ara el que et queda és conformar-te i triar entre el que hi ha.

Doncs si senyor, un cop mes tornarem a procedir per eliminació a l’hora d’anar a votar.

Abstenir-se?

Ni parlar-ne. Molta gent, i en particular moltes dones han lluitat, inclús s’han jugat la vida, per adquirir el dret a decidir per un mateix, i seria un sacrilegi no exercir aquest dret.

Per simpaties personals, o lligams familiars?

No estic segura que sigui una bona opció, ja que Andorra és molt petit, i de lligams personals, si rasquem una miqueta en trobarem en cada candidatura. Encara serà mes confús!

Per estètica?

No sé que dir-vos… Encara que algun o alguna donaria el “pego”, em costa agafar una decisió en base a això… Com bé diuen: de vells, panxuts i lletjos ens en tornem tots.

Per interessos econòmics?

Humm… Això és per pensar-s’ ho… No em sembla mala idea: qui penso que defensarà millor la meva economia… o la de tots?

Per joventut o experiència?

Be aquí tenim un bon dilema, ja que ser jove no vol dir ser inexperimentat, a mateix temps que arrossegar-se en política des de fa anys,no és una garantia de bona praxis.

Per les persones o pel partit que representen?

Aquests darrers anys,el fet de pertànyer a un partit o un altre no ha evidenciat grans diferencies en la manera de gestionar els comuns: comuns suposadament conservadors han hagut d’assumir les polítiques socials que des dels governs successius no s’han assegurat; i en canvi comuns de caire progressista sobre el paper, s’han dedicat a privatitzar, i subcontractar serveis, de la manera menys transparent possible.

Per tant potser si que cal mirar-se a la lupa els integrants de les candidatures i avaluar el grau de confiança que ens generen. Per tant la pregunta inicial ja no és que votaré sinó a qui.

El vot en Blanc?

Aquest és comptabilitzat a l’hora del recompte en els percentatges i en general desafavoreix els partits amb menys vots, ja que augmenta els llindars d’elegibilitat.

El vot Nul?

És una opció, tot i que desprès no queda reflectit en els percentatges. Seria espectacular que ens posessin en les butlletes les raons del vot nul i que es fessin publiques…

Bé, segur que hi ha mes opcions de les que fiar-se a l’hora d’exercir el seu vot.

Jo, ara ja ho tinc clar, votaré el que em sembli menys dolent…

 

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió de Radio Valira 29-11-2011