Diari d’una autònoma

A la Massana, quan neva, el meu banc treu una catifa vermella a l’entrada. Sempre m’ha resultat graciós que escollissin aquest color, com si es tractés d’un certamen cinematogràfic. Malgrat l’entrada glamurosa que procuro fer, un cop a dins em sento poc estrella. El meu fort és la veterinària, no les finances, així que quan vaig al banc, desconec el nom de les coses i em perdo davant de l’argot de la meva gestora. En aquesta època, els autònoms i petits empresaris ens hem vist submergits forçosament al coneixement financer. Hem après, entre altres coses, que ja no cal anar al banc de sempre, que cal mirar tots els bancs i quedar-te amb el que t’ofereix millors condicions.

Continua llegint

Anuncis