Entrevista a Isabel Lozano (BONDIA)

La copresidenta del partit Verds d’Andorra, Isabel Lozano, considera que aquesta “és la legislatura de la gran decepció” i que els ciutadans se senten “defraudats” perquè no s’han portat a terme els grans plantejaments del programa de Demòcrates per Andorra (DA). “Amb 22 consellers s’hauria pogut fer un avanç polític increïble”, afegeix Lozano, que en aquesta nova etapa codirigirà el partit amb Juli Fernández.

Continua llegint

Anuncis

Enuig absolut

ENUIG ABSOLUT

per Isabel Lozano i Eusebi Nomen

Cal democràcia directa o, almenys, tornar a llistes obertes per trencar les abusives majories absolutes de certs partits

Isabel Lozano

Tenim massa governants que amb la mateixa cara que exigeixen el sacrifici col·lectiu –consistent a perdre la feina o treballar més i cobrar menys– es fan despatxos de luxe, gasten més en protocol o s’apugen el salari a si mateixos.

A la tercera ha anat la vençuda. Vam avisar quan el síndic, gràcies al seu poder absolut, es va gastar 30.000 euros a redecorar el despatx de la nova seu del Consell. Vam avisar que en el nou pressupost del 2012 Toni Martí, amb el seu poder absolut, va apujar les despeses de personal i el consum de béns i serveis de les tres unitats que depenen directament d’ell (el seu gabinet, protocol i la secretaria general de Govern), passant d’un total de 2,8 milions d’euros el 2011 a 3,5 milions per al 2012. Insistint especialment en el fet que despeses de personal de protocol passen de 265.000 a 458.000 euros. No vam preguntar públicament quin sou li havia donat a la nova directora de protocol ni el vam comparar amb el sou dels 7 cònsols. Però el got s’ha emplenat i quan dos cònsols han dit: “Ara em toca a mi tallar un tros del pernil del poder absolut i m’apujo el sou”, el got ha vessat.

Les majories absolutes en democràcies representatives tenen aquests problemes, ja que els polítics professionals dels grans partits viuen en un altre planeta.

La Llei electoral andorrana està feta per tenir uns comuns controlats per majories absolutes, ja que la llei dóna majoria absoluta a la candidatura comunal més votada. No tenim una veritable gestió democràtica comunal, sinó una alternança de majories absolutes. Malauradament, un candidat és com un meló. Per fora tots semblen bonics. Quan l’obres et pots endur sorpreses i si surt verd, te l’has de menjar igualment. Sant Julià i Escaldes tindran una digestió complicada.

Aquests fets passen al mateix temps que rebem la sentència del Tribuna Constitucional relativa a l’assignació del tercer escó vacant. Una sentència que confirma que Andorra està fora dels principis democràtics internacionals. Amb tot el respecte envers el tribunal, costa d’entendre que a Andorra 0,8 sigui igual a 2.

Per cada 7,14% dels vots s’atorga un escóSeguint la filosofia de les majories absolutes, la llei dóna els dos escons parroquials a la candidatura més votada a cadascuna de les 7 parròquies. Seguidament, la llei electoral reparteix els 14 escons nacionals proporcionalment als vots aconseguits per cada candidatura. La barrera electoral natural per garantir-se un escó nacional és el 7,14% dels vots (una catorzena part dels vots), que és l’anomenat quocient electoral. , però al final de la primera ronda de repartiment queden escons per repartir ja que les candidatures han obtingut fraccions d’aquest 7,14% de vots, el que s’anomenen restes de quocient.

Segons la llei les candidatures que han obtingut menys del 7,14% dels vots no poden accedir al repartiment de les restes. De forma que el llindar electoral natural del 7,14% es converteix en una barrera legal artificial del 7,14% per accedir a un càrrec públic. Una barrera que està molt per sobre del límit del 3% que va consensuar el Consell d’Europa i que oficialitzà en la seva resolució 1.547 (2007) conforme que en una democràcia ben establerta, no haurien d’existir barreres legals d’accés a un parlament que representin més del 3% dels vots. El Consell d’Europa considera que amb una barrera del 3% s’assoleix el correcte equilibri entre la garantia de governabilitat i la diversitat d’opinions presents en un parlament i, de fet, Jaume Bartumeu era el representant d’Andor­ra al Consell d’Europa el dia que es va votar per unanimitat aquesta resolució.

Hem de constatar que una bar­rera legal del 7,14% per accedir al repartiment d’escons vacants és un mecanisme d’exclusió de les candidatures minoritàries. Una exclusió que no pot estar justificada per garantir la governabilitat de l’Estat, ja que està molt per sobre del 3% generalment acceptar com a punt d’equilibri entre governabilitat i diversitat. Es tracta d’un mecanisme d’exclusió que va crear el Consell General del 1993 per garantir una Andor­ra controlada per majories absolutes. Unes majories absolutes farcides de perversitat, com podem constatar en aquests moments.
A sobre, la Llei electoral crea un buit legal, ara reconegut pel mateix Tribunal Constitucional, ja que no formula com repartir els escons vacants quan el seu nombre és superior al de candidatures amb representació. A les eleccions del 2011 van quedar tres escons vacants i sols dues candidatures amb representació. Davant d’aquest escenari, Govern va prendre la decisió d’atorgar el tercer escó vacant a la candidatura del seu propi partit, amb el resultat que a una resta de 0,87 quocients electorals se li van assignar dos escons. Un resultat incompatible amb la matemàtica i amb el dret fonamental d’igualtat a l’accés als càrrecs públics que contenen totes les constitucions democràtiques. En el moment que Govern decideix –sense que existeixi cap fórmula legal que doni suport a la seva actuació– atorgar el tercer escó vacant fent una segona ronda de restes majors i fent una segona ronda d’exclusió de les candidatures minoritàries, Govern està creant una barrera d’exclusió personal del 7,14%. Ja no és una barrera legal, establerta per llei, sinó que Govern s’inventa una barrera personal per excloure les candidatures minoritàries. Un comportament que no passaria cap test de democràcia fora d’Andor­ra.

Però ara ens trobem que és un comportament acceptat pels quatre magistrats del nostre Tribunal Constitucional. El tribunal ha acceptat l’argument del Partit Socialdemòcrata, i també de Govern i de DA, conforme que està ben fet que el Govern de Jaume Bartumeu atorgués dos escons al Partit Socialdemòcrata a partir del 87% dels vots necessaris per aconseguir un escó. Una decisió de Govern que segons el tribunal respecta el dret fonamental d’igualtat a l’accés de càrrecs públics, i això sense que existeixi cap llei que formuli aquesta forma de procedir.

Aquest fet no es dóna en cap democràcia del món en què es respecti el dret constitucional d’igualtat a l’accés als càrrecs públics. Per tant, després d’estudiar detingudament els detalls de l’extensa sentència del Tribunal Constitucional, portarem aquest cas al Tribunal d’Estrasburg. Llàstima que no puguem portar-hi el comportament d’aquells polítics que imposen sacrificis al poble mentre es compren mobles de luxe, augmenten les despeses de protocol o s’apugen el sou.

Andorra necessita una nova llei electoral urgentment, necessita trencar la dinàmica de majories absolutes mancades de criteri i farcides d’interessos. Andorra necessita una democràcia directa o, almenys, tornar a llistes obertes per trencar les abusives majories absolutes de certs grans partits, o encara pitjor, la dictadura de famílies polítiques.

© 2012 Isabel Lozano i Eusebi Nomen

Article publicat originalment al Diari d’Andorra en la secció La Tribuna el dia 9 de febrer de 2012.

Apunts personals sobre les eleccions…

Davant la victòria aclaparadora de Demòcrates per Andorra, i el correctiu important que han rebut tant el Partit SocialDemocrata com Andorra Pel Canvi, no puc deixar de pensar que els nostres resultats han estat mes que correctes


Antònia Escoda

I dic ben bé apunts personals, ja que a hores d’ara els Verds no ens hem donat el temps de reflexionar conjuntament sobre els resultats. No es pot fer política sense sentiments. I ara, cadascun de nosaltres necessitarà un temps per a fer la seva pròpia avaluació. Després, vindrà el temps del pragmatisme… Es cert que no tenim cap urgència en aquest moment, ni la d’haver de planificar un govern, ni la d’haver de treure conclusions d’una desfeta cruel. Això no vol dir que no calgui fer un anàlisi fred dels resultats i treure’n les conclusions adequades per a encarar el futur del nostre partit.

La campanya

La nostra manera de fer ha estat diferent de la d’altres partits i ens caracteritzem per no fer el porta a porta, per tenir un pressupost petit, adaptat a les nostres possibilitats i a la nostra butxaca, que ens permeti arribar als electors sense deure res a ningú i amb la consciència tranquil•la perquè farem net. Hem fet una campanya genial: amb un equip cohesionat, còmplice i solidari, amb un pressupost d’anar per casa, amb els millors amics com assessors… i això sense retrocedir d’un pam. Hem aconseguit multiplicar-nos durant 12 dies, els uns demanant vacances els altres sacrificant la seva pròpia feina…

Una menció especial als mitjans de comunicació, ja que si bona part del nostre missatge ha passat, ha estat gracies al tractament plural de la informació dels mitjans informatius que tenim tradicionalment a Andorra. Jo en particular agraeixo als professionals que ens han seguit, malgrat els pocs recursos. Ells també s’han hagut de multiplicar aquests dies…

La participació dels votants ha estat un cop mes exemplar, tant de bo al exercir el seu dret hagin tingut un pensament per a aquesta majoria de la ciutadania d’Andorra que no te la possibilitat de decidir….

Un cop mes el vot judicial ha augmentat. I això te varies lectures , unes mes positives que les altres. A l’inici aquesta modalitat de vot estava destinada a les persones que tenien dificultat per accedir a les urnes el dia senyalat, per feina, per allunyament, per malaltia….Molta gent va optar per exercir-lo també, per evitar el tràngol el dia de les eleccions , de trobar-se a candidats i càrrecs polítics a les portes dels comuns i a les meses electorals…I ara ens trobem amb un nou fenomen: els que van a votar a la batllia per comoditat, per no fer cues, per tenir el cap de setmana d’eleccions lliure….En positiu, anar a votar es un acte de normalitat, disminucions de les cues al Comuns. En negatiu, la sobrecarrega de feina que suposa per a la Batllia. El que esta clar es que hem de continuar afavorint l’accés al vot, i això suposa donar l’oportunitat de votar a una majoria de gent, i això suposa pensar en mecanismes com el vot per correu, o inclús el vot digital tot i tenint en compte la possibilitat que tothom pugui exercir el seu dret de manera personal, tenint en compte certes discapacitats com la visual….

Els nostres resultats

De nou, hem quedat lluny de poder assolir l’anhelat conseller…. La meva part mes practica em diu que els resultats son una nova derrota, que no hem avançat, que continuem amb els peus al carrer, i sense haver assolit els objectius. El nostre percentatge de vots ens fa córrer un cop mes el risc de ser ignorats, de desaparèixer inclús….

Però soc optimista de mena…

Davant la victòria aclaparadora de Demòcrates per Andorra, i el correctiu important que han rebut tant el Partit SocialDemocrata com Andorra Pel Canvi, no puc deixar de pensar que els nostres resultats han estat mes que correctes. Aquestes forces han estat literalment escombrades, en canvi hem resistit, sense perdre ni un punt, hem millorat en les parròquies mes dures per a nosaltres , en canvi hem afluixat en les mes poblades… Però al final , hem aguantat!! Hi ha una onada de “dretització” que en temps de crisis econòmica s’aguditza. El Neoliberalisme es fa fort però esperem que algun dia es pugui capgirar. Per això la nostra veu continua sent necessària per defensar els més febles amb polítiques verdes i d’esquerres.

I per animar-nos hem de pensar en els èxits assolits pels Verds alemanys recentment, així com la pujada a França d’Europe- Ecologie- Les Verts. Si ho somniem, ho aconseguirem…

Els passos han de ser ferms, sense presses.

En quant a la valoració dels resultats de les altre formacions… Us en deixo el gust, ja que jo me’n veig incapaç en aquests moments. I dubto francament que cap de les altres formacions que van participar a aquests comicis, a hores d’ara sigui conscient de l’abast dels resultats.

La llei electoral que tant denunciem els Verds, ens ha deixat un Consell amb un domini aclaparador d’una sola força que s’ha endut totes les parròquies… Aquesta Llei electoral, es va definir així, sembla, per poder assegurar la governabilitat. Be, però no ha impedit que ens trobéssim en la situació de bloqueig institucional que hem viscut durant dos anys, i també provoca un desequilibri brutal en la situació actual, ja que si be el Demòcrates per Andorra han guanyat clarament les eleccions, tampoc s’entén la diferencia aclaparadora d’escons… També ara sembla que s’obri una escletxa en aquesta Llei amb la polèmica del buit legal en l’atribució del catorzè conseller de la circumscripció nacional… Les majories absolutes del Comuns ens han portat a unes gestions comunals irresponsables. Seguirem els Verds sent els únics “il·luminats”, que reclamem el canvi de la Llei?

Les nostres idees i valors progressen, però no n’hi ha prou, els verds hem de superar-nos, esdevenir una veritable potencia militant i ciutadana per estar a l’alçada de les circumstancies.

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió a MES ANDORRA divendres 8 d’abril de 2011



Entrevista a Isabel Lozano

BONDIA ENTREVISTA A ISABEL LOZANO

Isabel Lozano: “Part del programa que teníem fa sis anys es veu reflectit en altres partits”

Per Mireia Suero Comelles Andorra la Vella.

Isabel Lozano Candidata del Partit Verds d'AndorraLa candidata dels Verds a cap de Govern, Isabel Lozano, remarca la necessitat de consens després de la manca d’entesa durant la darrera legislatura. Critica la falta de diàleg i l’allunyament de la ciutadania per part del Govern socialdemòcrata i assegura que la formació que representa treballarà per l’acord al si del Consell. Defensa l’Estat del benestar, reclama més democràcia participativa i posa en relleu els beneficis de l’economia verda.

¿Què l’ha motivat a presentar-se després que dos anys enrere va anunciar que no tornaria a encapçalar la llista davant els resultats obtinguts?
Quan vaig decidir dimitir com a presidenta dels Verds vaig demanar a Antònia Escoda que sisplau prengués el meu relleu, com a favor personal. Li vaig dir que estaria al seu costat sempre i que li donaria tot el suport. I ara, quan ella m’ha demanat que encapçalés la llista, he cregut que ho havia de fer perquè era ella. A més, el partit m’ha fet confiança per l’experiència dels anys en què m’he presentat a unes eleccions generals.

¿Com afronten aquestes eleccions?
Ens presentem a les eleccions per donar idees per millorar la condició dels ciutadans. És important millorar el problema que estan patint, ja sigui empresaris o treballadors, i que les nostres aportacions puguin fer que Andorra surti de la crisi.

¿Creuen que poden recollir la confiança de persones que estan desencisades d’aquests dos anys de Govern socialdemòcrata o pot ser que la gent es decanti pel que s’anomena vot útil?
Ens hem vist abocats a unes eleccions per la manca de diàleg del partit que governava. Això ha anat en perjudici de tots els ciutadans. Ara esperem que guanyin el seny i el sentit comú i que prioritzem els ciutadans en lloc de les polítiques de partit, que potser no és el que és necessari.
¿Que guanyi el seny vol dir que no guanyi el PS?
Crec que hi hauria d’haver un parlament plural on les quatre forces tinguessin representació i on totes quatre poguéssim trobar els mitjans més adients per millorar la situació dels conciutadans.

¿Per a qui demanen el vot a les parroquials els Verds?
La posició dins del partit és que cadascú decideixi el seu posicionament, si vol votar en blanc o si vol votar les candidatures que hi ha a les territorials. Els avantatges dels partits verds és que no som sectaris, tenim les nostres opinions i no hem de ser coincidents.

En el cas que entressin al Consell General i que no hi hagués una majoria clara, ¿estarien disposats a donar suport a qualsevol dels partits que es presenten? ¿Per on hauria de passar aquest suport?
Ens veiem abocats a unes eleccions per la manca de diàleg al Consell. Aquest bloqueig no sé si ha afavorit algun dels partits del Consell, però el que és segur és que ha estat negatiu per als ciutadans. El nostre compromís és facilitar la governabilitat i fer polítiques que incitin a la recuperació econòmica que el país necessita. Indiscutiblement, aportant les nostres propostes que poden ser acceptades pels ciutadans representats al Consell.

¿Quines propostes podrien ser acceptades per aquests partits majoritaris?
Hem estat parlant amb diferents associacions de la construcció, de comerciants. Hem vist estudis que diuen que adoptant mesures d’estalvi energètic es podria estalviar uns 400 euros en calefacció. Això pot representar quasi l’assegurança del cotxe. L’economia verda permet als ciutadans estalviar diners i les propostes d’aquests professionals hi donen la raó.

Tot i així, sovint es diu que les polítiques dels Verds són massa avançades pel context andorrà.
Jo em felicito perquè part del programa que teníem fa dos i sis anys avui el veig reflectit en altres partits. De mica en mica la societat avança i el que abans era negre ara tendeix a ser més clar que el gris. De mica en mica. Els nostres plantejaments afecten el dia a dia del ciutadà. No ens ha fet por parlar de les qüestions que puguin ser tabú. Els Verds han permès la governabilitat de molts països i són capaços de defensar qüestions com l’educació, l’economia…

Hi ha moments de la història en què situacions que es creien impensables s’han produït de forma força dràstica.
El més adient és que tot vagi canviant pas a pas. No crec en les imposicions, sinó en el convenciment del que estem fent. Però la història ens demostra que deu anys no són res. Fa 40 anys, les dones no podien votar i ara la meitat de candidatures estan formades per dones. Això vol dir que s’avança i que encara ho farem més.

Alguns punts comuns són l’obertura a la inversió estrangera.
Cal avançar en els acords de no doble imposició per tenir un mercat més gran que l’andorrà. Això pot crear nous llocs de treball. Però hem de tenir clar que serem nosaltres els que haurem de sortir a buscar aquestes empreses.

També pel que fa a l’encaix amb la Unió Europea.
Creiem que hem d’arribar a uns acords sabent les nostres mancances. No som un perill. I sabent negociar es poden obtenir acord beneficiosos per als ciutadans. Per exemple, cal que els ciutadans andorrans puguin treballar a l’estranger.

Al programa es fa una aposta per l’Estat més social.
Nosaltres no volem perdre l’Estat del benestar perquè no hem arribat encara al màxim. L’objectiu és assolir-lo, i això s’ha de vigilar molt perquè tenim un 20% de població al llindar de la pobresa, famílies que han d’anar a Càritas per poder menjar, 600 persones, com a mínim, sense treball, 6.000 llocs de treball perduts. Cal fer un seguit de mesures que ens afecten a tots. Hem de millorar aquesta situació. Això se soluciona creant riquesa. El millor atur és una bona feina.

¿I com es pot afavorir la creació de riquesa des de l’administració?
Hem d’ajudar la petita i mitjana empresa, lluitant per la llei del comerç, contra l’intrusisme, creant crèdits. Perquè està molt bé pensar en les noves empreses que es puguin crear a Andorra, cal afavorir-les, però el més important avui és que no en perdem cap més i que cap treballador més es quedi sense feina.

¿I com es poden facilitar aquests crèdits des del Govern?
Crec que un dels errors que també hem comès en aquesta legislatura és no saber negociar amb la banca o crear els mecanismes del crèdit com es fa a molts països.

També encara falta passos per fer en la legislació en matèria laboral.
La primera cosa que hem de poder fer és tenir representació dels treballadors. Facilitar que hi pugui haver aquests representants i arribar als convenis col·lectius, que marcaran les polítiques laborals que s’han de seguir.
Altres apostes estan relacionades amb l’assistència sanitària.
Nosaltres defensem el dret a la sanitat universal. Jo mateixa, amb 40 anys que fa que treballo, si em quedés sense feina en quatre dies em quedaria sense assistència sanitària. És un dret innegociable i que està íntimament lligat a la qualitat de vida d’un país.
És demencial que tinguem aquests estudiants que es queden sense cobertura. Són persones que s’estan preparant per fer un país millor i els deneguem l’accés a la sanitat. Un altre dels aspectes que només tractem nos­altres és la generació ni-ni. No perquè a tot arreu passi vol dir que a Andorra haguem de deixar d’ocupar-nos-en.

Els Verds també opten pel manteniment del sector primari.
No hauríem de deixar morir aquest sector. Crec que hauríem de pensar en un autoabastament de productes, com es fa en molts indrets. Cal comprar al més a prop de casa evitant la contaminació i permetent la creació de llocs de treball. Potser si haguéssim ajudat més el sector agrícola hauríem construït menys.

En la presentació de la candidatura van remarcar que en la qüestió mediambiental els Verds són diferents.
Creiem que l’economia verda pot crear llocs de treball i pot millorar la vida de la gent. A més a més, ja hi ha gent interessada a utilitzar les energies no fòssils que hi ha al país, per exemple. Això faria que, a més de crear llocs de treball, no tinguéssim aquesta dependència energètica de l’exterior. Volem una agència andorrana de l’aigua perquè és un bé que cal gestionar i aprofitar com cal. També cal prevenir la contaminació. Quan parlem d’energies renovables hi ha estudis que ja estan fets. Cal mirar com promocionar el cotxe elèctric. Es poden fer plans per modernitzar el parc que tenim. No cal ser verd per pensar en sostenibilitat.
“La situació del país no és per un problema d’ideologies, sinó de sentit comú”

Durant la campanya han llançat diverses crítiques al Partit Socialdemòcrata.
Creiem, per exemple, que les taules han de ser vinculants per al Govern, perquè, si no, ¿per què les convoques? S’han vist forçats a fer alguns canvis, però no s’han tingut en compte. A més, s’ha vexat els participants força sovint. També ha faltat consens. I el primer responsable sempre és el que està més amunt, el primer de la llista.

Aquestes crítiques poden donar ales a Demòcrates per Andorra.
La situació és tal a Andorra que no és una qüestió de dretes ni d’esquerres, sinó de mirar endavant. De positivar el que tenim de bo i de com fem que la societat surti de la crisi. No és un problema d’ideologies, sinó de sentit comú. I nosaltres en tenim molt. A més, sovint els programes són iguals. La diferència està en com ho fas i qui ho tirarà endavant.

També han remarcat el poc compliment dels programes.
Insistim que s’ha de veure l’acompliment de les propostes electorals per veure fins on es compleix el que es promet a les eleccions. I aquest acompliment és una de les prioritats que hi ha en el programa electoral dels Verds.

Hi ha un fort debat sobre les infraestructures entre la resta de partits. ¿Quina és la posició dels Verds?
D’entrada hem d’acabar el que hi ha encetat. Si no hi ha diners per acabar el vial, per què ens plantegem fer-ne un altre. A més, crec que a l’hora de fer una infraestructura s’hauria de consultar el poble a través d’un referèndum.

Potser en lloc de més carreteres es podria optar per fer millores en mobilitat.
Necessitem més transport públic, fer campanyes de sensibilització. Avui en dia ja no tots els ciutadans tenen un cotxe i per això cal potenciar el transport a preus assequibles. Hem millorat molt, però s’ha de treballar més. De vegades amb busos més petits es pot arribar a tot arreu, i cal facilitar els horaris. Conec ciutadans o estudiants que van a Aixovall a la nit, que van a peu. Cal subvencionar el transport públic.

Ha comentat que caldria convocar referèndums abans de fer una infraestructura. Un dels punts que defensen és més democràcia participativa.
Caldria crear una comissió al Consell per estudiar el canvi del sistema electoral. Creiem en els referèndums i la participació ciutadana és important. Que la ciutadania no parli no vol dir que no tingui interès, sinó que no li donem els mitjans necessaris per expressar la seva opinió. Ens recordem dels electors cada vegada que hi ha eleccions i la resta del temps és com si tinguéssim un vot en blanc.

Pel que fa a les propostes d’immigració, continuen sent les mateixes.
Sí, malauradament no han canviat. Creiem que s’ha fer un treball d’integració, donar condicions de vida i laborals adients. I pel que fa a la nacionalitat, continuem amb el que recomana el Consell d’Europa dels deu anys per a la nacionalització. A més, demanem que els residents puguin votar a les  comunals. A mi em cauria la cara de vergonya anar a veure associacions de residents estrangers i proposar la nacionalització als quinze anys. He de dir que nosaltres no hem fet mai la diferència entre els nacionals i els que no ho són. Primer, perquè hem de saber d’on venim. Crec que moltes persones s’obliden que han estat emigrants i per aquest motiu no concebo una persona que s’oposi al vot dels residents quan els seus pares ho han estat. Però aquest no és el principal problema davant la crisi econòmica.

Font: BONDIA

L’amargor de la derrota

Juli Fernàndez Blasi, Secretari d’Organització Partit Verds d’Andorra

Ja tenim un nou Consell General sortit de les urnes aquest diumenge passat. L’empat entre la dreta conservadora i l’esquerra més centrista és el color que els ciutadans i ciutadanes del país, amb dret a vot, han volgut donar a l’arc parlamentari andorrà.

Continua llegint