Nota Eleccions CASS 2014

Partit Verds d'Andorra

Verds d’Andorra

El partit Verds d’Andorra va emetre ahir una nota de premsa, als Mitjans de Comunicació del país, per felicitar públicament a tots els participants i comentar la baixa participació en les darreres eleccions del Consell d’administració de la seguretat social andorrana.

Continua llegint

Entrevista a Isabel Lozano

“La base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions”

Bondia

Escrit per Julià Rodríguez
Publicat en el diari BONDIA el diumenge 4 de Novembre de 2012

Una dels dos portaveus actuals dels Verds d’Andorra, Isabel Lozano, considera que “la base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions i no les podem mantenir”. Continua llegint

SIDA i la insensatesa humana

A les passades eleccions al Senat dels Estats Units, la ignorància i el fanatisme religiós van posar la candidata Christine O’Donnell (Delaware) en boca de tothom. Va dir que l’evolució és un mite, que el preservatiu no protegeix del virus del HIV i que es gasten massa diners per investigar i combatre la sida. No sé quina d’aquestes tres perles (en té més) reflecteix millor la seva ignorancia i el seu integrisme, però el que sí que tinc molt clar és que les seves paraules ajuden que més gent pugui contagiar-se de sida. Pot semblar que la primera no té cap relació amb les altres dues, i és justament tot el contrari. La primera li dóna la coartada, ja que O’Donnell, és una ferma defensora del Creacionisme i per tant és de l’opinió que qualsevol relació fora del matrimoni o dintre i que no es faci per tenir fills no haurien d’estar permeses. Negar l’Evolució li permet deixar de costat la nostra herencia de milions d’anys i per tant oblidar que, genèticament, estem predisposats a mantenir relacions sexuals. Les paraules de Christine O’Donnell promovent l’abstinència estan tan lluny de la realitat com desitjar que nevi o faci sol tots els dies l’any.

HIV SIDA

El dia 1 de desembre està dedicat a lluitar contra la sida al món. Es fa aquest dia perquè va ser l’1 de desembre de 1981 quan es va diagnosticar el primer cas oficialment. Fa quasi 30 anys i la sida ha matat milions de persones a tot el món, i a continents com l’Àfrica ha deixat milions d’orfes (cosa que desmenteix el mite, i això sí que era una autèntica ficció interessada, que aquesta malaltia era cosa de drogoaddictes i homosexuals). Segons les darreres estadístiques, està baixant el nombre de casos al món, però encara creix a l’est d’Europa i a Àsia.

Quatre són les vessants per lluitar contra el virus del HIV: campanyes de sensibilització periòdiques, perquè és molt necessari no abaixar la guàrdia mentre no arriba una veritable cura, i perquè la información arribi a totes les ciutadanes i ciutadans, joves o adults; facilitar mesures de protección (mesures profilàctiques). Alguns diuen, de manera irresponsable, que visibilitzar els condons és frivolitzar la sexualitat (un argument completament fals), donat que en realitat el que fan és salvar vides; continuar invertint, tant de manera pública com privada, en investigació per buscar una solució definitiva i finalment la producció i difusió de genèrics als països pobres perquè és injust que uns tinguin accés als retrovirals perquè viuen en països rics i d’altres no perquè viuen en països pobres. Hem de pensar globalment i actuar localment.

A la nostra societat, a més, la sexualitat s’ha viscut pràcticament fins ara com un tabú; per tant, les malalties relacionades han estat sempre estigmatitzades. És una irresponsabilitat greu continuar parlant de grups de risc quan en realitat s’ha de parlar de conductes de risc, sobretot per la falsa confiança que aquestes paraules poden donar a la resta de ciutadans. El fals missatge que envíen és que, si no pertanys a aquests grups, no és necessari protegirse, i milions de dones i homes han pagat amb la seva vida aquesta afirmació cavernària i interessada. Tot un monument a la insensatesa humana.

© 2010 Ricard de la Casa

Aquest article fou publicat per el Diari MÉS ANDORRA el dia 1 de desembre de 2010.

Pensions de Solidaritat

Pensions de solidaritat

Juli Fernàndez Blasi

Secretari d’Organització

Partit Verds d’Andorra

El 18 de desembre de l’any 2008, Govern va donar a conèixer unes mesures de reactivació econòmica a partir de les quals, en un capítol dedicat a mesures socials, s’hi va incloure un apartat –important, necessari i esperat– referent a la gent gran: les anomenades pensions de solidaritat.

El reglament per aplicar aquesta mesura ha entrat en vigor tot just fa quatre dies -dimarts passat– i penso que val la pena fer-ne referència perquè són moltes les persones jubilades que afronten amb dificultat la seva quotidianitat. Més val tard que mai; crec que s’ha tardat massa temps en adoptar una mesura tan necessària com aquesta, potser per la tossuderia de no voler adonar-se’n que part de la pobresa social del país té rostre de vellesa. Vull felicitar Govern i els grups parlamentaris que han treballat en aquest apartat per fer possible, finalment, donar solució a les persones més necessitades del col.lectiu de la gent gran.

La part no contributiva de pensió de solidaritat que rebran els padrins i padrines que tinguin dret a percebre-la, segons marca el seu reglament, per arribar a cobrar 910 euros al mes –durant aquest any 2009, tal com ho estipula la disposició addicional única– ajudarà una mica més a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i a fer-les sortir del llindar de la pobresa.

Els requisits són haver complert els 65 anys en el moment de la sol.licitud o seixanta anys si s’és pensionat d’invalidesa passada a vellesa, no realitzar cap tipus d’activitat laboral, residir legal i temporalment al Principat d’Andorra, així com haver-ho fet –en el moment de formular la sol.licitud– d’una forma consecutiva durant els deu anys immediatament anteriors. Es valorarà els ingressos percebuts, així com les despeses i, en funció del càlcul establert per llei, es donarà o rebutjarà la demanda.

Així, doncs, ara només cal que els nostres padrins i padrines vagin a tràmits de Govern o bé es posin en contacte amb l’assistenta social de la parròquia on resideixin per demanar els formularis necessaris i sol.licitar la pensió de solidaritat.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d’Organització del Partit Verds d’Andorra i Membre del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 6 de març de 2009, en la secció La Finestra Oberta