Verds d’Andorra s’adhereix al Manifest

Keep Europe Together!

Ever since 2008, the world economy has been in a constant struggle. In Europe, the crisis has shown how tightly interconnected and interdependent our economies really are, and now poses a real threat to solidarity and the European project itself.

Continua llegint

Entrevista a Isabel Lozano (BONDIA)

La copresidenta del partit Verds d’Andorra, Isabel Lozano, considera que aquesta “és la legislatura de la gran decepció” i que els ciutadans se senten “defraudats” perquè no s’han portat a terme els grans plantejaments del programa de Demòcrates per Andorra (DA). “Amb 22 consellers s’hauria pogut fer un avanç polític increïble”, afegeix Lozano, que en aquesta nova etapa codirigirà el partit amb Juli Fernández.

Continua llegint

Entrevista a Isabel Lozano

“La base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions”

Bondia

Escrit per Julià Rodríguez
Publicat en el diari BONDIA el diumenge 4 de Novembre de 2012

Una dels dos portaveus actuals dels Verds d’Andorra, Isabel Lozano, considera que “la base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions i no les podem mantenir”. Continua llegint

Entrevista a Jael Pozo (Diari d’Andorra)

ENTREVISTA A JAEL POZO

membre dels Verds d’Andorra

per Pietat Vivas – La Massana

Publicat a Diari d’Andorra el 14/11/2011

Jael Pozo en un moment de l'entrevistaVa ser la número quatre dels Verds a les últimes generals i ara s’integra en una llista comunal amb una altra formació. Ho justifica per les limitacions del seu partit i perquè és una aposta que l’engresca.

Per què s’ha decidit a presentar-se en una candidatura que no és dels Verds?
El primer motiu és l’equip i el segon el projecte. Tots dos conceptes són superimportants. Saber què es vol fer i com es vol fer i amb qui ho vols fer. Crec que les dues coses són importants en política i que van juntes. Els Verds ja vam dir que en aquestes comunals no ens podíem presentar sols, és molt difícil per a un partit de les nostres dimensions, motiu pel qual reclamem la reforma de la Llei electoral, i a més veníem d’unes generals i l’esforç personal i econòmic que això representa per a un partit com el nostre és molt gran. Vam decidir no fer un gran pacte, sinó que cada comitè treballaria i veuria segons el context i els projectes si pactava.

Com l’han fet a la Massana?
Vam començar a treballar a l’abril i vam veure diferents evolucions. També del PS en el congrés del juny vam veure cap a on anava el mapa polític i el David Baró ens va presentar el projecte i ens va semblar interessant. Amb persones de diferents procedències, gent amb experiència en el comú, de perfil tècnic i d’altres de molt polititzades. Hi ha persones de DA, altres que són liberals, altres que han sigut sensibles al PS i ara estan desencantades i altres com jo que podem aportar propostes que ens donen ganes de treballar.

Ha estat una decisió individual, com afecta els Verds?
No ha estat una decisió només individual, també perquè com a empresària autònoma a la Massana he pogut treballar amb l’associació de comerciants i amb el David Baró. Hi ha una experiència personal de treball en la qual coneixes un equip que té ganes de treballar i dedica una part del seu temps a donar servei, i aquest compromís, d’aquí el nom de Ciutadans Compromesos, per mi és admirable. També hi ha un vessant de partit del qual formo part i les decisions es prenen de manera democràtica.

I com afecta el partit?

Em va donar plenament suport quan vaig explicar el projecte i vam veure l’equip que el forma. Tenim experiència en negociacions i això ens ha permès fer propostes molt concretes que es portaran a terme, i tot això fa que el partit ho vegi amb ganes de tirar endavant perquè és un projecte innovador i creïble que fa que se li hagi donat suport en l’executiva.

Quin és el futur dels Verds si un membre destacat s’integra en una altra proposta política?

Una persona conjuntament amb els Verds han decidit participar en una candidatura concreta, en una parròquia concreta amb unes característiques concretes. Considero que el projecte dels Verds continuarà endavant, aquest és l’objectiu. Com més possibilitats tinguem de portar a terme les nostres propostes, aquest és l’objectiu de qualsevol que fa política, i el dels Verds, ja sigui des del partit o participant en d’altres plataformes ciuta­danes.

No tem que es digui que com que amb els Verds no aconseguia res busca una cadira?
El que és important és plantejar per què en un moment concret es fa aquesta candidatura de ciutadans i sobretot comunicar el context de la parròquia perquè la gent ho entengui. Una qüestió són les nacionals a les quals ens hem anat presentant malgrat les dificultats i les regles del joc i on els Verds continuarem presentant-nos. Ara, però, és un moment de crisi que es necessiten solucions molt concretes i molt realistes per tirar endavant amb un equip amb una visió molt oberta que ens permet treballar des de les diferents sensibilitats i crec que és possible. El més important no és la cadira, sinó que es puguin portar a terme les propostes que des dels Verds hem seguit defensant.

Sota el paraigua de Ciutadans Compromesos es poden defensar propostes dels Verds?
Si el pacte hagués estat entre dues formacions, que no ha sigut el cas, en què no ens coneixíem les persones segurament no formaríem un equip. La sort d’aquesta candidatura és que ens coneixem de la parròquia i sabem com som, com pensem i com actuem. En política és diferent dir que ser. Hi ha moltes persones que diuen que són progressistes i quan han tingut responsabilitats no ho han demostrat, i en canvi hi ha persones que fan accions progressistes i que ens permeten dir que es pot tirar endavant. Un exemple de la gent que procedeix del comú és que hi ha hagut capacitat de rigor per gestionar els diners públics, perquè el pressupost s’ha reduït a la meitat, i s’ha mantingut el dinamisme de la parròquia i amb retallades de despeses que no han afectat les àrees socials, i això diu que algú aposta pel progrés social. És un dels aspectes que els Verds valorem però també l’obertura a una manera diferent de fer política, que es veurà en matèria de democràcia participativa. A més, la diferent procedència dels integrants de l’equip ens permet conèixer la realitat de la parròquia i no pensar que només una única persona té la veritat absoluta.

No hi ha diferències ideològiques molt marcades com ara la rebaixa de la nacionalitat o la despenalització de l’avortament entre els Verds i els integrants d’aquesta candidatura?

És que són dues lligues, no podem barrejar-les. Ens presentem en una plataforma ciutadana en unes eleccions comunals i això no té res a veure amb les nacionals. Tinc la meva manera de pensar quin model de país vull i lògicament el David Baró tindrà la seva, i els de sensibilitat socialdemòcrata en tindran una altra, però en unes comunals no es tracta de parlar d’això, sinó de resoldre la gestió d’aigües, de com reactivem la parròquia, que els joves puguin portar una vida autònoma a la Massana. Nosaltres continuarem defensant la nostra ideologia però hi ha un projecte en un moment de crisi amb el qual podem seure i parlar, hem sigut capaços, i hem elaborat un programa i això és un gran èxit. La gent vol menys discussions polítiques i més solucions.

S’hauria integrat en una llista conjunta del que ha acabat sent Ciutadans Compromesos i Moviment Massanenc sota les sigles de DA?
No ho sé. Depèn de si s’haguessin aprovat les propostes, de l’equip, del projecte, no sabem què hauria passat.

© 2011 text i imatge Diari d’Andorra – Pietat Vivas

Apunts personals sobre les eleccions…

Davant la victòria aclaparadora de Demòcrates per Andorra, i el correctiu important que han rebut tant el Partit SocialDemocrata com Andorra Pel Canvi, no puc deixar de pensar que els nostres resultats han estat mes que correctes


Antònia Escoda

I dic ben bé apunts personals, ja que a hores d’ara els Verds no ens hem donat el temps de reflexionar conjuntament sobre els resultats. No es pot fer política sense sentiments. I ara, cadascun de nosaltres necessitarà un temps per a fer la seva pròpia avaluació. Després, vindrà el temps del pragmatisme… Es cert que no tenim cap urgència en aquest moment, ni la d’haver de planificar un govern, ni la d’haver de treure conclusions d’una desfeta cruel. Això no vol dir que no calgui fer un anàlisi fred dels resultats i treure’n les conclusions adequades per a encarar el futur del nostre partit.

La campanya

La nostra manera de fer ha estat diferent de la d’altres partits i ens caracteritzem per no fer el porta a porta, per tenir un pressupost petit, adaptat a les nostres possibilitats i a la nostra butxaca, que ens permeti arribar als electors sense deure res a ningú i amb la consciència tranquil•la perquè farem net. Hem fet una campanya genial: amb un equip cohesionat, còmplice i solidari, amb un pressupost d’anar per casa, amb els millors amics com assessors… i això sense retrocedir d’un pam. Hem aconseguit multiplicar-nos durant 12 dies, els uns demanant vacances els altres sacrificant la seva pròpia feina…

Una menció especial als mitjans de comunicació, ja que si bona part del nostre missatge ha passat, ha estat gracies al tractament plural de la informació dels mitjans informatius que tenim tradicionalment a Andorra. Jo en particular agraeixo als professionals que ens han seguit, malgrat els pocs recursos. Ells també s’han hagut de multiplicar aquests dies…

La participació dels votants ha estat un cop mes exemplar, tant de bo al exercir el seu dret hagin tingut un pensament per a aquesta majoria de la ciutadania d’Andorra que no te la possibilitat de decidir….

Un cop mes el vot judicial ha augmentat. I això te varies lectures , unes mes positives que les altres. A l’inici aquesta modalitat de vot estava destinada a les persones que tenien dificultat per accedir a les urnes el dia senyalat, per feina, per allunyament, per malaltia….Molta gent va optar per exercir-lo també, per evitar el tràngol el dia de les eleccions , de trobar-se a candidats i càrrecs polítics a les portes dels comuns i a les meses electorals…I ara ens trobem amb un nou fenomen: els que van a votar a la batllia per comoditat, per no fer cues, per tenir el cap de setmana d’eleccions lliure….En positiu, anar a votar es un acte de normalitat, disminucions de les cues al Comuns. En negatiu, la sobrecarrega de feina que suposa per a la Batllia. El que esta clar es que hem de continuar afavorint l’accés al vot, i això suposa donar l’oportunitat de votar a una majoria de gent, i això suposa pensar en mecanismes com el vot per correu, o inclús el vot digital tot i tenint en compte la possibilitat que tothom pugui exercir el seu dret de manera personal, tenint en compte certes discapacitats com la visual….

Els nostres resultats

De nou, hem quedat lluny de poder assolir l’anhelat conseller…. La meva part mes practica em diu que els resultats son una nova derrota, que no hem avançat, que continuem amb els peus al carrer, i sense haver assolit els objectius. El nostre percentatge de vots ens fa córrer un cop mes el risc de ser ignorats, de desaparèixer inclús….

Però soc optimista de mena…

Davant la victòria aclaparadora de Demòcrates per Andorra, i el correctiu important que han rebut tant el Partit SocialDemocrata com Andorra Pel Canvi, no puc deixar de pensar que els nostres resultats han estat mes que correctes. Aquestes forces han estat literalment escombrades, en canvi hem resistit, sense perdre ni un punt, hem millorat en les parròquies mes dures per a nosaltres , en canvi hem afluixat en les mes poblades… Però al final , hem aguantat!! Hi ha una onada de “dretització” que en temps de crisis econòmica s’aguditza. El Neoliberalisme es fa fort però esperem que algun dia es pugui capgirar. Per això la nostra veu continua sent necessària per defensar els més febles amb polítiques verdes i d’esquerres.

I per animar-nos hem de pensar en els èxits assolits pels Verds alemanys recentment, així com la pujada a França d’Europe- Ecologie- Les Verts. Si ho somniem, ho aconseguirem…

Els passos han de ser ferms, sense presses.

En quant a la valoració dels resultats de les altre formacions… Us en deixo el gust, ja que jo me’n veig incapaç en aquests moments. I dubto francament que cap de les altres formacions que van participar a aquests comicis, a hores d’ara sigui conscient de l’abast dels resultats.

La llei electoral que tant denunciem els Verds, ens ha deixat un Consell amb un domini aclaparador d’una sola força que s’ha endut totes les parròquies… Aquesta Llei electoral, es va definir així, sembla, per poder assegurar la governabilitat. Be, però no ha impedit que ens trobéssim en la situació de bloqueig institucional que hem viscut durant dos anys, i també provoca un desequilibri brutal en la situació actual, ja que si be el Demòcrates per Andorra han guanyat clarament les eleccions, tampoc s’entén la diferencia aclaparadora d’escons… També ara sembla que s’obri una escletxa en aquesta Llei amb la polèmica del buit legal en l’atribució del catorzè conseller de la circumscripció nacional… Les majories absolutes del Comuns ens han portat a unes gestions comunals irresponsables. Seguirem els Verds sent els únics “il·luminats”, que reclamem el canvi de la Llei?

Les nostres idees i valors progressen, però no n’hi ha prou, els verds hem de superar-nos, esdevenir una veritable potencia militant i ciutadana per estar a l’alçada de les circumstancies.

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió a MES ANDORRA divendres 8 d’abril de 2011