Verds d’Andorra s’adhereix al Manifest

Keep Europe Together!

Ever since 2008, the world economy has been in a constant struggle. In Europe, the crisis has shown how tightly interconnected and interdependent our economies really are, and now poses a real threat to solidarity and the European project itself.

Continua llegint

Anuncis

Matrimoni GLBT: violència i discriminació

Fa ja mesos que se’n parla. Sembla que hi ha consens que els GLBT tinguin els mateixos drets que la resta de ciutadans, és a dir a casar-se. Pel que sembla on no hi ha cap mena d’entesa és en la paraula que definirà el contracte. El que cal entendre és que el nom és tant o més important que el mateix dret.

Continua llegint

Jornada lúdico-esportiva per reivindicar els drets dels homosexuals

Andorra tornarà a acollir una jornada de reivindicació dels drets dels homosexuals després que fa prop d’una dècada se celebrés el Dia de l’orgull gai. Es tracta dels Gaymz, una iniciativa lúdico-esportiva que sorgeix directament de la societat civil.

Continua llegint

Per què els Verds defensem els diferents models familiars

He de confessar que sóc una mica curiosa i algunes vegades escolto les converses dels altres.- Hi ha qui d’això en diu ser un tafaner. En fi, no es tracta, ara, de tenir una discussió sobre fins on arriba la curiositat i on comença la tafaneria. El cas és que en un bar vaig escoltar com dues persones parlaven d’un pobre nen a qui li faltava l’amor de la mare. Em vaig sentir trista pensant que parlaven d’un nen orfe de mare. Després, però, vaig entendre que parlaven del fill d’una parella de gays. Primer vaig reaccionar amb cinisme i vaig pensar: compta tu lo feliç que deu ser el fill d’una parella de lesbianes que té dues mares. Després, però, vaig començar a sentir indignació. Em sembla injust el comentari, ja que per mi pobrets són aquells qui passen gana, qui viuen guerres,… També em fan patir aquells infants que viuen en llars on hi ha violència de gènere, alcoholisme, on viuen apartats sense cap mena d’estimulació, en les que es té poca cura d’ells, en les que es veuen abocats a tenir ells cura dels seus progenitors, en les que reben càstigs físics, humiliants, o en nuclis familiars poc cohesionats.

Quin és el model familiar adequat? Hi ha qui em contestaria, com potser és el cas de les dues persones que compadien aquell “pobre” nen, que és el d’una parella heterosexual amb un, dos o més fills. I jo els demanaria: els fills han de ser dels dos membres de la parella alhora, no?

Actualment en tenim molts de models familiars i estereotipar-los seria molt injust. Hi ha parelles heterosexuals, parelles homosexuals, parelles “reconstruïdes”, famílies monoparentals, nenes i nens que viuen amb els avis, amb tiets,…

Un bon model familiar seria aquell que és capaç de reforçar les bones conductes, amb abraçades, celebracions, recompenses, de corregir les conductes inadequades mitjançant conseqüències que ajudin l’infant a entendre quina és la conducta adequada a cada circumstància,… Els progenitors ideals haurien d’implicar-se en les tasques dels seus fills, compartir jocs, oci, però fomentar al mateix temps la seva autonomia, sabent  quin és el nivell que pot assolir aquella criatura en funció de la seva edat, respectar la individualitat de l’infant,… Uff! Que difícil és ser progenitor avui en dia. I tot això només ho poden fer un home i una dona? És evident que això no depèn del sexe de les persones ni de com aquestes s’ajunten. Es tracta de tenir uns valors i saber-los transmetre, de tenir uns sentiments i saber-los transmetre, fer-los sentir, ensenyar a transmetre’ls. Ser progenitor, avui en dia, ja es prou difícil com perquè a sobre anem complicant més aquesta tasca a aquelles i aquells que han escollit fer-la lliurement i amb tota la il·lusió del món. Perquè finalment no és d’això del que es tracta? De ser pare o mare perquè un ho ha escollit lliurement amb el desig de gaudir d’aquesta experiència i de transmetre aquest amor,  de tal manera que faci que una criatura se senti prou estimada i segura per a poder desenvolupar-se de la millora manera, en tots els sentits, per ser, quan el moment arribi, un ciutadà o una ciutadana responsable i realizat que sigui capaç d’acomplir els seus deures de manera exemplar i de gaudir, amb la mateixa intensitat del seus drets.

© 2011 Marta Escoda Militant Partit Verds d’Andorra i presentadora de la candidatura.

Publicat per el diari BONDIA del dia 1 d’abril de 2011