Els joves demanen més participació en la política per aportar una visió renovadora

Premeu per veure el video de ATV: Els joves demanen més participació en la política per aportar una visió renovadora | Andorra Difusió.

Els joves han de participar més en la política perquè poden donar una visió més fresca i renovadora. Aquesta és una de les conclusions del debat que han mantingut quatre joves representants de les forces polítiques al Consell General i que s´emmarca en els actes de celebració del Dia internacional de la democràcia.

15 setembre, 2014 – 20:48

El vestíbul del Consell General ha acollit dos actes amb motiu del Dia internacional de la democràcia: la inauguració d´una mostra sobre l´acció parlamentària al servei de la pau i un debat sobre la participació dels joves en la política, en què han participat joves dels principals partits. D´entrada, creuen que la seva presència aporta més dinamisme i contacte amb la realitat i que han de participar més en la política. El militant d’SDP, Jordi Torres, considera que “si la societat escoltés a tots els joves canviaria molt la seva perspectiva”. La militant dels Verds, Rebeca Roger confia en què les cares noves aportarien “aire nou, d’esperança, idees, ideologies i intencions” diferents”. En el cas dels joves demòcrates, opinen que poden donar una visió més oberta de temes complicats, com la despenalització de l´avortament i els matrimonis entre persones del mateix sexe. Així ho defensa el militant de DA, Jordi Ribes, que pensa que els joves tenen un contacte més directe amb la societat i “més capacitat d’entendre que hi ha una necessitat”. L´acte volia servir també per commemorar els 125 anys d´existència de la Unió Interparlamentària, que vol afavorir la cooperació entre els parlaments de tot el món. El Consell General pertany a l´organització des del 1995.

Informa: Pere Moliné Imatge: Josep M. Garcia

Per què els Verds defensem els diferents models familiars

He de confessar que sóc una mica curiosa i algunes vegades escolto les converses dels altres.- Hi ha qui d’això en diu ser un tafaner. En fi, no es tracta, ara, de tenir una discussió sobre fins on arriba la curiositat i on comença la tafaneria. El cas és que en un bar vaig escoltar com dues persones parlaven d’un pobre nen a qui li faltava l’amor de la mare. Em vaig sentir trista pensant que parlaven d’un nen orfe de mare. Després, però, vaig entendre que parlaven del fill d’una parella de gays. Primer vaig reaccionar amb cinisme i vaig pensar: compta tu lo feliç que deu ser el fill d’una parella de lesbianes que té dues mares. Després, però, vaig començar a sentir indignació. Em sembla injust el comentari, ja que per mi pobrets són aquells qui passen gana, qui viuen guerres,… També em fan patir aquells infants que viuen en llars on hi ha violència de gènere, alcoholisme, on viuen apartats sense cap mena d’estimulació, en les que es té poca cura d’ells, en les que es veuen abocats a tenir ells cura dels seus progenitors, en les que reben càstigs físics, humiliants, o en nuclis familiars poc cohesionats.

Quin és el model familiar adequat? Hi ha qui em contestaria, com potser és el cas de les dues persones que compadien aquell “pobre” nen, que és el d’una parella heterosexual amb un, dos o més fills. I jo els demanaria: els fills han de ser dels dos membres de la parella alhora, no?

Actualment en tenim molts de models familiars i estereotipar-los seria molt injust. Hi ha parelles heterosexuals, parelles homosexuals, parelles “reconstruïdes”, famílies monoparentals, nenes i nens que viuen amb els avis, amb tiets,…

Un bon model familiar seria aquell que és capaç de reforçar les bones conductes, amb abraçades, celebracions, recompenses, de corregir les conductes inadequades mitjançant conseqüències que ajudin l’infant a entendre quina és la conducta adequada a cada circumstància,… Els progenitors ideals haurien d’implicar-se en les tasques dels seus fills, compartir jocs, oci, però fomentar al mateix temps la seva autonomia, sabent  quin és el nivell que pot assolir aquella criatura en funció de la seva edat, respectar la individualitat de l’infant,… Uff! Que difícil és ser progenitor avui en dia. I tot això només ho poden fer un home i una dona? És evident que això no depèn del sexe de les persones ni de com aquestes s’ajunten. Es tracta de tenir uns valors i saber-los transmetre, de tenir uns sentiments i saber-los transmetre, fer-los sentir, ensenyar a transmetre’ls. Ser progenitor, avui en dia, ja es prou difícil com perquè a sobre anem complicant més aquesta tasca a aquelles i aquells que han escollit fer-la lliurement i amb tota la il·lusió del món. Perquè finalment no és d’això del que es tracta? De ser pare o mare perquè un ho ha escollit lliurement amb el desig de gaudir d’aquesta experiència i de transmetre aquest amor,  de tal manera que faci que una criatura se senti prou estimada i segura per a poder desenvolupar-se de la millora manera, en tots els sentits, per ser, quan el moment arribi, un ciutadà o una ciutadana responsable i realizat que sigui capaç d’acomplir els seus deures de manera exemplar i de gaudir, amb la mateixa intensitat del seus drets.

© 2011 Marta Escoda Militant Partit Verds d’Andorra i presentadora de la candidatura.

Publicat per el diari BONDIA del dia 1 d’abril de 2011

Entrevista a Isabel Lozano MES ANDORRA

Isabel Lozano encapçala per tercera vegada en uns comicis generals la llista dels Verds d’Andorra i aspira a estar present en el Consell.

MES ANDORRA ENTREVISTA A ISABEL LOZANO

Isabel Lozano: “«Quants subsidis d’atur es podrien pagar amb els 400.000 euros que val la campanya?»” – La cap de llista dels Verds d’Andorra, culpa sobretot Jaume Bartumeu del bloqueig polític que hi ha hagut

Per Pere Moliner Andorra la Vella.

Isabel Lozano Candidata del Partit Verds d'AndorraIsabel Lozano encapçala per tercera vegada en uns comicis generals la llista dels Verds d’Andorra i aspira a estar present en el Consell.

–Què l’empeny a presentar-se per tercera vegada com a cap de llista dels Verds d’Andorra en uns comicis generals?
–El que m’empeny a presentar-me per tercera vegada és la sol·licitud en aquest sentit de la presidenta dels Verds, Antònia Escoda, i del partit. Vaig deixar la presidència dels Verds en les darreres eleccions i vaig demanar a l’Antònia que em rellevés com a presidenta i ho va acceptar. Ella podria haver estat la candidata però va pensar que jo era qui tenia més experiència en aquest sentit. I conjuntament amb el partit vaig decidir tornar-me a presentar. Crec que en aquests comicis hem d’aprofitar per presentar el nostre programa que és molt europeu i que està molt acceptat als països europeus. Un exemple: el nostre plantejament contra les centrals nuclears s’ha vist confirmat pel que ha passat al Japó. En aquest sentit el nostre objectiu és avançar-nos als problemes i plantejar solucions de futur. Pel que fa al possible resultat, ni ens ho plantegem. L’objectiu seria estar presents al Consell General però sabem que és difícil. I, si no aconseguim estar presents al Consell General, no passarà res.
–Per què no va ser possible una entesa electoral amb el PS?
–Pel que fa a aquesta pregunta, m’agrada dir que miro al futur. La vida m’ha ensenyat que quan trepitges i caus t’has d’aixecar. Vam decidir des del partit que tan bon punt comencéssim la campanya electoral no ens referiríem més a aquest assumpte. Perquè en política ni tot és blanc ni tot és negre. Això vol dir que les circumstàncies t’obliguen a prendre determinades decisions però no implica que no puguem pactar amb el PS en el futur.
–Els Verds només presenten una llista nacional i cap candidatura territorial. Per què han pres aquesta decisió? I què pensa votar en la llista territorial?
–No vam presentar candidatures territorials perquè els comitès així ho van decidir per una mínima majoria. Un dels motius era ideològic: així protestem contra el sistema electoral. I l’altra raó és la despesa humana i econòmica que hauria suposat. A partir d’aquí la llibertat de les persones és imperativa i no podem obligar els militants i votants amb consignes sectàries. És per això que no hem repartit cap tipus de consigna i deixem el vot en les llistes territorials a l’elecció dels votants. En el meu cas no crec en el vot en blanc i votaré en consciència.
–Vostè viu a la Massana. Votarà la candidatura territorial d’Ara Futur o la de DA?
–Votaré en la llista territorial pel bé de la Massana i del meu país però no vull que la meva decisió influeixi en altres persones. Per tant, no diré cap on votaré.
–Quin paper jugaria un parlamentari dels Verds al Consell General?
–D’entrada no tenim morts a l’armari, per la qual cosa podem defensar els interessos dels ciutadans, els treballadors, els petits i mitjans empresaris, les dones i la gent gran. Perquè la gent dels Verds som persones com qualsevol altre ciutadà. El nostre plantejament aniria per presentar mesures per afavorir l’economia del país i que no hi hagi a Andorra aquest 20% de la població que viu en el llindar de la pobresa. Hem de fer que s’obrin crèdits a la petita i mitjana empresa. També crearíem una comissió per a estudiar la reforma de la llei electoral. Però abans que s’arribés a aquest punt ja es podrien crear mesures com posar més col·legis electorals i taules presidides pels ciutadans. Creiem que la política ha de ser el més representativa possible.
Potser el país no es pot permetre augmentar el nombre de consellers generals dels 28 actuals a 42 però sí que es pot fer que les llistes territorials siguin proporcionals. Per exemple, si Canillo té 700 electors els hauria de tocar un representant i a Andorra la Vella que té més votants diguem tres o quatre. És un tema que s’ha d’estudiar perquè les modificacions adients s’haurien de realitzar per consens. El que està clar és que el sistema electoral actual és millorable i s’ha de canviar. També som partidaris de referèndums. I no només parlo de sotmetre a consulta les lleis sinó també infraestructures com els túnels. Per exemple era necessari crear el túnel dels Dos Valires? En tot cas s’hauria de consultar la ciutadania sobre aquestes decisions.


–En quin moment arriben les eleccions pel país?

–Aquestes eleccions arriben en un mal moment. Són 400.000 euros per a sufragar la campanya. Quants subsidis d’atur es podrien pagar amb els 400.00 euros que val la campanya? Crec que hi ha hagut una situació de bloqueig polític que ha estat motivada per la poca visió política. I crec que la culpa principal de l’actual bloqueig és de qui està més amunt en el poder ja que és qui hauria hagut de donar els passos per arribar a un acord. S’hauria d’haver fet després de les eleccions del 2009 però no va ser així. I no ho va ser perquè van prevaler interessos que no beneficiaven el ciutadà. Andorra pel Canvi va permetre la investidura del cap de Govern i Coalició Reformista va fer intents d’aproximació que no van sortir bé. I el resultat ha estat, per desgràcia, el bloqueig.
–Qui creu que guanyarà les eleccions i què n’espera?
–Crec que les majories absolutes no són bones enlloc. Crec en el consens i els pactes i Andorra no és blanca ni negra sinó grisa i penso que aquest no és un moment per a dretes o esquerres sinó per tirar endavant. Voldria que el partit que guanyi les eleccions tingui en ment que ha de governar per a tots els ciutadans. Ha de prendre mesures immediates com facilitar la concessió de crèdits a les petites i mitjanes empreses i plantar les bases del que volem ser en els propers 10 o 15 anys. No conec bé el programa de les dues forces polítiques principals però sí el tarannà dels seus dos caps de llista.


–I què n’opina?

–Antoni Martí com a excònsol de la meva parròquia d’origen ha tingut sempre la porta oberta a tots els ciutadans i sé que ha portat el Comú sense distingir entre andorrans i residents i que ha treballat per la integració i el reconeixement de la diversitat. Pel que fa a Jaume Bartumeu, és l’actual cap de Govern i els ciutadans ja han vist la seva actuació. El que és imprescindible no és només el cap de Govern sinó l’equip amb el qual s’envolti.


–Què proposen en l’àmbit de la relació amb la UE i l’acord monetari?

–Estem dins del marc europeu i moltes de les lleis d’Andorra vénen condicionades per les que hi ha a Europa. Discrepo quan es diu que no ens hem d’homologar amb Europa. Respecte a l’acord monetari amb la Unió Europea, si s’hagués fet fa anys tindríem més marge de maniobra.

Som un petit país i la Unió Europea ens ho hauria tingut en compte. Penso que no variarà massa pel que fa a la firma de l’acord ho faci un govern o un altre ja que el marge de maniobra és molt petit. Però tornant a la relació amb la Unió Europea crec que hem d’arribar a més acords perquè no som una illa dins Europa i hem d’intentar que siguin el més beneficiosos per Andorra. És difícil arribar a la plena integració avui a la UE ja que no podríem assumir moltes de les coses que sí que assumeixen els grans països.
–Quin balanç fa de l’existència d’una formació com els Verds?
–Nosaltres el que volem és que es parli dels grans temes del nostre programa. I la nostra gran victòria ha estat que hi hagi un debat sobre temes com la doble nacionalitat o l’avortament que és un problema social molt greu.
–I també estan a favor d’abolir el coprincipat?
–Nosaltres ens diem republicans perquè creiem que és el sistema més just i voldríem, efectivament, que es debati si s’ha de seguir mantenint el coprincipat. Crec que el poble andorrà ha de ser sobirà i no ha d’estar condicionat a una figura com la dels coprínceps.


–L’esquerra té futur a Andorra?

–D’Andorra es diu molt que és de dretes i això és relatiu. L’electorat d’Andorraés més de centredreta però això és així perquè només una minoria pot votar. I ens trobem que el Partit Socialdemòcrata no ha aplicat cap política d’esquerres en el temps que ha estat al poder.

 


PERFIL ISABEL LOZANO

La cap de llista dels Verds d’Andorra té 53 anys i va néixer a Anserall. Després d’haver viscut a Escaldes-Engordany es va mudar a la Massana, on resideix. Entre les seves aficions destaquen la lectura i la jardineria. Ha exercit com a directiva de recursos humans d’una empresa d’àmbit familiar i agent comercial. Va començar la seva participació en política a la secció d’Andorra del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment es va integrar al Partit Socialdemòcrata. Finalment va ser una de les fundadores dels Verds, formació que ha presidit fins que Antònia Escoda la va rellevar. La candidata de la formació ecosocialista es defineix com una persona aficionada per la política i que creu en la necessitat d’una societat civil forta. Per aquest motiu ha participat en la creació de diverses entitats com són l’Associació de Residents d’Andorra, Ciutadans en Acció que va protestar per l’antic forn incinerador, el Grup de Dones per a la reflexió i l’Institut de Drets Humans.

 

Font: MES ANDORRA

Entrevista a Isabel Lozano EL PERIÒDIC D’ANDORRA

Entrevista a Isabel Lozano: El que em preocupa no és saber a qui donaria la clau, sinó com sumar els esforços de tots per sortir d’aquesta crisi que està castigant molt durament aquest país en el que hi ha persones que no tenen ni per comprar menjar.

El Periódic d'Andorra ENTREVISTA A ISABEL LOZANO

Isabel Lozano: «Ser verd, a Andorra i a Europa, vol dir també ajudar a la governabilitat»

Per Iago Andreu Escaldes.

Isabel Lozano Candidata del Partit Verds d'AndorraEl 3-A Isabel Lozano concorrerà a les eleccions generals al capdavant de la llista nacional dels Verds per tercera vegada. Ni els 433 vots obtinguts el 2005 o els 466 del 2009 van ser suficients per portar-la a la Casa de la Vall. A diferència dels comicis de fa dos anys, els ecosocialistes no han presentat aquest cop candidatures a les circumscripcions territorials, concentrant totes les forces a la llista nacional. Lozano, que des de les últimes eleccions s’ha mantingut en un discret segon pla cedint el protagonsime a la presidenta del partit, Antònia Escoda, torna ara a l’arena política. Hom diria que amb menys expectatives i amb més realisme, però sense resignar-se a ser una força extraparlamentària i testimonial.

 

–¿Per què n’hi ha que la coneixen per Morales si es diu Lozano?

–Sí, sovint em pregunten que per què m’he canviat el nom. Si sóc la filla del Morales ¿per què em faig dir Lozano? I la meva mare i jo ens passem la vida explicant que el meu pare es deia Lozano, però que els seus germans grans –només germans per part de mare– es deien Morales i a ell li va quedar dir-se Morales. I per això jo, igual que el meu pare, em dic Lozano, tot i ser la filla del Morales.

–Però la moral no l’ha perduda…

–No, ¡això mai!

–Després de les eleccions del 2009 feia la impressió que es retirava definitivament ¿com és que hi torna?

–Les circumstàncies hi han portat. De la mateixa manera que en el seu moment vaig demanar a l’Antònia que es fes càrrec de la presidència del partit si els afiliats així ho volien, ara ha passat a l’inrevés i ha estat ella i el partit els que m’han demanat que encapçalés la llista. Crec que li ho devia a ella i també al partit si així m’ho demanava. Aquests dos anys han estat magnífics, perquè el fet de no haver estat a primera línia permet veure i analitzar les coses amb una altra perspectiva.

–Diuen que les segones parts mai no són bones…

–No sé…

–Potser per vostè ja és la tercera o la quarta…

–[riu] Des dels 17 anys m’he parat moltes vegades en sec i després he tornat. Sóc algú que segueix molt les seves emocions i els seus instints. No és la primera vegada que deixo una cosa i després la reprenc.

–¿Com l’ha vista la situació política des d’aquesta segona línia?

–Amb molta preocupació: la manca de diàleg en una situació crítica com la que estem passant és lamentable. He seguit les sessions del Consell i com a ciutadana d’aquest país he vist moltes coses que no m’han agradat.

–Si hagués de distribuir les culpes ¿de qui serien?

–Sempre he pensat que la culpa és de tots i de ningú; tots han tingut una part de culpa, tots per igual.

–Vostè havia militat al PS. ¿Es compta entre els decebuts pels dos anys de Govern del Sr Bartumeu?

–No.

–¿Per què ho han fet bé o per què ja s’ho veia venir?

–Perquè ja m’ho veia venir. A Andorra ens coneixem molt tots i ja m’imaginava que això aniria per aquest camí. A més, jo no els vaig votar.

–¿El missatge dels Verds pot passar ara millor que fa dos anys?

–Pot passar millor o pot passar igual i això el 3 d’abril ho sabrem. El que sí que puc dir és que el nostre missatge i el nostre enfoc no és exactament el mateix, perquè calia adaptar-se a unes noves circumstàncies i definir altres prioritats. No es pot ser estàtic, s’ha de ser dinàmic; les veritats absolutes no existeixen, el que ahir era blanc avui és negre.

–¿Què li ha sabut més greu: la manca de pressupost, que la reforma fiscal quedés a mitges o que no s’aprovés la rebaixa de la nacionalitat?

–Les tres coses per igual. Per una qüestió de prioritats el que hem sap més greu és que econòmicament seguim al mateix pou, que les mesures que s’han pres no han reactivat l’economia, que hi ha moltes persones sense feina i que s’han destruït 6.000 llocs de treball i ningú no ha analitzat el per què.

–Van intentar un pacte amb el PS que no va fructificar ¿l’opció d’anar en solitari era el pla B?

–De fet, teníem preparades les candidatures mentre s’estava negociant; en tota negociació hi ha d’haver un pla B.

–¿Per què van decidir no presentar candidatures territorials?

–Vam tenir el debat al sí del partit, ho vam votar i vam decidir no presentar candidatures. Es tracta d’un posicionament ideològic, no estratègic: podríem haver fet quatre candidatures i vam decidir que no es feien perquè no estem d’acord amb la representativitat de l’actual sistema electoral i amb el pes que tenen les circumscripcions parroquials. Per tant, ens va semblar que el conseqüent era presentar només una candidatura nacional. A més, siguem realistes, no teníem cap tipus de possibilitat a les circumscripcions territorials.

–Algú ho podria llegir com un pacte de no agressió amb els socialdemòcrates a les parròquies…

–No, no és així. Dins al partit, afortunadament, hi ha pluralitat: alguns no votaran a la circumscripció parroquial, d’altres votaran en blanc i d’altres votaran qualsevol opció d’entre les que es presenten. Des del partit no donarem cap consigna de vot: cadascú que voti a consciència.

–¿Ideològicament estan més a prop del PS o de DA?

–Hi ha molt poca diferència entre els uns i els altres, el que canvia –perquè els programes són pràcticament els mateixos– són les persones.

–¿Es manté en l’opinió de no veure malament el Sr Martí com a cap de Govern?

–Continuo pensant el mateix, però el problema no és el cap de Govern o la persona del cap de Govern. El que cal és saber-se envoltar dels millors…

–Això és el que diuen els de Convergència a Catalunya…

–Sí, ja ho sé [riu], però és que les persones intel·ligents són aquelles que s’envolten de persones més capacitades que un mateix.

–¿Vol dir que el Sr Martí s’ha envoltat d’un equip millor que el Sr Bartumeu?

–No els conec a tots, no ho puc jutjar. No sé quins ministres tindrà.

–Fem política ficció: els Verds entren al Consell i tenen la clau per decidir entre PS i DA. ¿Què tria?

–Si ens trobem en una situació com aquesta el partit ho haurà de discutir i haurà d’avaluar els pros i els contres de cada opció. Tampoc cal arribar a un pacte per donar suport als uns o als altres, sinó senzillament deixar passa els uns o els altres. Però a mi el que em preocupa no és saber a qui donaria la clau, sinó com sumar els esforços de tots per sortir d’aquesta crisi que està castigant molt durament aquest país en el que hi ha persones que no tenen ni per comprar menjar.

–¿Això vol dir que forçarien un govern d’unitat si fossin al Consell?

–Sí, pensem que seria interessant fer un govern d’unitat, i molt necessari. Però això no ho pensem només ara, ja ho pensàvem fa dos anys i aleshores ningú no ens va escoltar. Si en aquell moment s’hagués fet un govern d’unitat i Andorra hagués passat per davant de qualsevol altra consideració, les coses haurien anat diferent, d’entrada ja no llençaríem els 400.000 euros que ens costarà aquesta campanya i que podríem destinar a altres despeses molt més necessàries.

–Si els programes de PS i DA no són gaire diferents ¿en l’eix esquerra-dreta com els definiria?

–Els programes els fan persones que escriuen molt bé i que tenen idees molt maques, però després no hi ha un acompliment. Aquesta és la diferència amb les nostres propostes. Nosaltres proposem el seguiment i el control de l’execució dels programes electorals. El problema no és què diu el programa del PS o el de DA, sinó si ells mateixos se’l creuen el seu programa. Hi ha massa polítics que defensen coses en les que en el fons no creuen.

–¿Què fa del programa dels Verds un programa més d’esquerres?

–És que ja no es tracta d’esquerres i de dretes, sinó de mirar endavant. El nostre programa és un programa que mira endavant, no és ni d’esquerres ni de dretes, perquè aquests conceptes comencen a estar superats…

–Al PS també ho diuen això de tirar endavant i no a l’esquerra o a la dreta…

–Aleshores, com que jo ho havia dit abans de la televisió, potser és que ho van escoltar i els va fer gràcia. Però bé, bromes a part, el cert és que aquest discurs només el fem els Verds, no només aquí a Andorra, sinó a tota Europa. I per ser verd no s’ha d’estar necessàriament d’acord amb els partits socialistes o socialdemòcrates, n’hi ha prou de mirar a Europa i veure que els Verds són partits que ajuden a la governabilitat amb independència de quin partit estigui al poder, ja sigui d’esquerres, de dretes o de centre. En una situació de crisi com la que vivim, tots tenim una responsabilitat prioritària, que és ajudar a la governabilitat.

–Prescindim de dreta i esquerra i anem endavant. ¿Què vol dir anar endavant?

–Vol dir crear riquesa, reactivar l’economia, intentar que les famílies que van a Càritas no hi hagin d’anar, que es tornin a crear llocs de treball, ajudar els ciutadans a tenir confiança una altra vegada en el futur d’Andorra i no perdre mai de vista que el primer són les persones.

–¿No serà aquest el discurs del centredreta de primer crear riquesa i després repartir-la?

–Però ells no l’arriben a repartir mai. El primer que hem de fer és créixer i que els centenars de persones que no tenen feina en tinguin i que si no en tenen hi hagi un subsidi d’atur que els permeti viure dignament. A més, posar l’èmfasi en l’economia no és patrimoni del centredreta: també es pot reactivar l’economia des d’una economia verda. Quan nosaltres parlem de la sostenibilitat, de l’eficiència energètica dels edificis o de les energies renovables també estem parlant de reactivar l’economia, de crear riquesa, de crear nous llocs de treball i d’obrir noves perspectives per als negocis. La societat civil andorrana s’ha mobilitzat davant la crisi, ha buscat alternatives i hem de saber-la acompanyar, donar-li l’oportunitat perquè les seves propostes tirin endavant. I això passa per convertir en vinculants les taules de diàleg sectorials que es fan, perquè, si no, tot l’esforç que s’hi dedica queda en un no res.

–¿Com s’ho faria per convèncer un empresari que els Verds no són el partit de la classe treballadora?

–Els Verds fa molt temps que vam deixar de ser un partit de classe. És que abans els partits d’esquerres eren obreristes, però avui el concepte d’obrer està molt diluït i més en una societat en què les petites i mitjanes empreses són la majoria. A Catalunya, per exemple, es podria ser obrerista perquè encara hi ha força indústria i molts obrers, però això a Andorra està desfasat. ¡És que hi ha molts autònoms, molts petits empresaris que guanyen menys diners que alguns obrers! Per això nosaltres vam ser els primers a denunciar que és una barbaritat que els autònoms hagin de pagar 400 euros a la Seguretat Social. ¡Quants petits empresaris voldrien guanyar 2.000 euros al mes i no els guanyen!

 

Font: El Periòdic d’Andorra

Entrevista a Isabel Lozano DIARI d’ANDORRA

Isabel Lozano: Són uns moments tan difícils que vull que guanyi el millor per a Andorra. La prioritat per mi és Andorra.

Diari d'Andorra ENTREVISTA A ISABEL LOZANO

“Som el corcó reivindicatiu que vol entrar al Consell General”

Per Ricard Poy Andorra la Vella.

Isabel Lozano Candidata del Partit Verds d'Andorra

 

Ens trobem a la cafeteria d’un hotel. Això de tenir només cinc mil euros de pressupost fa que els Verds nodisposin de local de campanya.

El debat, el joc brut… fa la sensació que els altres tres partits estan sempre enfadats amb el PS. No serà alguna cosa similar a la famosa pinça que Esquerra Unida i el Partit Popular li van fer al PSOE?
No hi ha cap pinça. Hi ha tres forces amb ideologies molt diferents que poden negociar coses pràctiques i arribar a un consens. Amb el PS és impossible.

L’enfrontament PS-Verds en campanya alguna relació tindrà amb el fet que la negociació per anar junts va acabar com el rosari de l’aurora.
L’estil del PS és atacar les persones.

Però en la negociació va quedar clar que algú o alguns del PS té o tenen algun problema en concret amb Isabel Lozano.
(Ha, ha, ha…) Ja vaig advertir als meus companys que el principal escull seria el meu nom. És públic i notori que valoren més les persones que el programa.

I d’on prové la situació?
Andorra és un poble. Sempre se m’ha acusat de ser amiga de Forné, Pintat, Gabriel, Martí… Algun problema hi deu haver quan em puc entendre amb tota aquesta gent i en canvi n’hi ha d’altres que s’horroritzen quan senten el meu nom.

Vostè mateixa ha denunciat que en el porta a porta alguns membres del PS expliquen que vostè només volia un lloc elegible a la llista conjunta perquè no té feina?
He estat treballant 36 anys a la mateixa empresa. He cotitzat a la Seguretat Social 42 anys. I ara estic treballant al grup Flaix. Una feina molt maca amb un equip molt fort i de tant en tant dono un cop de mà en els negocis familiars. No hi ha cap problema de feina. Entrar al Consell suposaria, en canvi, un problema laboral. Els Verds tenim una norma respecte que s’ha de donar al partit el 50% del que guanyem amb un càrrec polític.

I com se sent escoltant això?
Són barbaritats. Gràcies a Déu puc pagar-li una carrera a la meva filla en una universitat privada i pago la hipoteca. Potser no em canvio de cotxe, però són despeses que considero supèrflues. I és molt lleig per part d’aquesta gent menystenir d’aquesta manera quan hi ha tantes dones que pateixen la terrible problemàtica de trobar feina quan tenen més de quaranta o cinquanta anys. En conec unes quantes.

La veig especialment molesta.
Em rebenta que sempre s’hagin de posar en els temes personals en comptes de rebatre idees. És un estil de fer política que al final els passarà factura.

Qualsevol que la senti pot pensar que prefereix que no gua-nyi el PS.
Són uns moments tan difícils que vull que guanyi el millor per a Andorra. La prioritat per mi és Andorra.

Antònia Escoda ha avançat que no votarà en la circumscripció parroquial. Vostè tampoc? En blanc? Es decantarà per algun dels dos partits?
En els Verds no som sectaris. Hi ha persones que no aniran a votar a la territoral, d’altres que ho faran en blanc i també n’hi haurà que es decantaran per algun dels dos partits.

I Isabel Lozano?
Jo no crec en el vot en blanc. Considero que s’ha de donar suport al que es cregui que és millor per a Andorra en aquests moments. Votar és un dret que m’ha costat molt d’adquirir i l’exercito.

I a qui votarà?
Dir-ho seria donar una consigna. I no en vull donar.

Els representants de l’OSCE que han vingut per comprovar les eleccions s’han reunit amb els Verds. Potser alguna de les peculiaritats del sistema an-dorrà els ha estranyat.
S’han sorprès. Els hem fet veure alguna de les mancances democràtiques. I això no és voler fer mal a Andorra, sinó que volem que millori perquè siguem una democràcia més participativa.

Què més els ha sorprès?
Doncs per exemple que Canillo i Andorra la Vella aportin els mateixos consellers parroquials. que no existeixi el vot per correu, que siguin els cònsols i no els ciutadans els que estiguin a les meses electorals…

Què ha canviat en dos anys perquè el sostre dels Verds estigui superat? Ara necessitarien uns mil dos-cents o tres-cents vots per entrar al Consell i el 2009 es van quedar amb 466.
Fa dos anys es volia un canvi i vam perdre una part dels nostres votants. Em diuen que això no ho hauria de dir, però crec que estem en els barems de vots dels països del sud d’Europa, com Espanya o Portugal. Estem molt lluny de la força que tenen els Verds al centre i el nord d’Europa o a Catalunya.

Entenc que el vot útil d’esquer­res se’n va anar al PS el 2009. Però ara tornem a estar igual. Les enquestes els deixen fatal.
Amb un 50% de persones que no es manifesten són poc significatives. L’única enquesta bona és la del dia 3.

Els resultats del 2009 van ser un cop dur perquè teòricament era el moment d’enlairar-se.
Sí, van ser un cop dur. Un aprèn a base de castanyes. Hi ha molta gent que pensa com nosaltres, però veu que no tenim possibilitats de governar. Això no vol dir que no els agradaria que estiguéssim al Consell per ser una veu crítica.

Dos anys després se’n penedeix de la polèmica valoració postelectoral que va fer després de la ‘castanya’ dels resultats. Va dir que els andorrans tindrien el Govern que es mereixien i que el país no estava preparat per a un programa europeu com el dels Verds.

No. Són molt controvertides, ja ho sé. Sempre dic que a mi em pot perdre la boca, però no la butxaca. Mantinc les declaracions. I recordo que no em vaig equivocar quan vaig anunciar que en dos anys tindríem eleccions.

Li han passat factura aquestes declaracions?
Els han passat factura als meus companys i em sap greu. Ells potser no les haurien fet perquè són més cor­rectes que jo. A mi no em passen factura perquè personalment m’afecta poc el que em puguin dir.

Què faria vostè amb l’escombra que ofereix ApC per netejar els amiguismes, les corrupteles…
La corrupció no és un problema nou. I això de l’escombra és un gadget simpàtic. A vegades quan no es tenen diners s’aconsegueixen idees originals. No estan insultant, sinó que denuncien un fet que tots coneixem.

Parlant de diners, com es pot fer una campanya amb cinc mil euros? No en tinc gaire idea, però no deuen tenir ni per a pòsters.
Serà factible. És demostrable. Mirem pel medi ambient i no envaïm les cases amb programes fets de papers que una part important de la gent ni es mira…

L’austeritat queda molt bé com a lema, però sona més que com que no tenen diners fan el que poden.
Molts partits verds no fan res en paper. L’estalvi és important.
Encara estan pagant les últimes generals?
És molt simple. Vam demanar un crèdit a quatre anys perquè és la durada de la legislatura. Encara ens queden dos anys de pagar. Som serioros i tenim molt clar que s’ha de pagar el que es deu.

Què passarà si es compleixen els pronòstics i no assoleixen un conseller?
Continuarem lluitant.

Però serà frustrant perquè ara ja fa anys que es presenten.
Confiem que cada vegada tinguem més votants. Un exemple. Hi ha un informe que reflecteix que una família paga uns 1.600 euros de mitjana en calefacció per gasoil. Posant plaques solars es podria estalviar 300 o 400 euros l’any…

… parla de la utilitat de l’economia verda?
L’economia verda pot ajudar molt els ciutadans i portarà millores econòmiques en l’àmbit laboral. I la gent se n’adona. Esperem que també es reflecteixi en les eleccions.

Se senten avançats al seu temps electoralment parlant?
Admiro que molts dels plantejaments que portàvem en el programa de fa sis anys avui estan en els d’altres partits. Som el corcó reivindicatiu i extraparlamentari. El pas següent és entrar al Consell i poder ajudar a la governabilitat.

El cap de llista no havia de ser Antònia Escoda?
Després de les últimes eleccions jo li vaig demanar que fos presidenta del partit. Aquest cop ella m’ha demanat que sigui cap de llista i no podia rebutjar. Molts companys creuen que sóc la persona idònia perquè tinc més experiència.

Només presentar-se a la llista nacional no és fer un pas enrere?
Entre el partit hi havia diverses opinions. Jo defensava presentar-nos a quatre parròquies. Finalment es va imposar la tesi de no fer parroquials perquè no creiem en les llistes parroquials. Defensem una sola circumscripció, així que té lògica no participar en un sistema amb el qual no estem d’acord.

No ha estat per no perjudicar el PS a Encamp?
No. Parlem, discutim i l’opció majoritària guanya.

S’ha trencat per sempre crear un pacte amb el PS?
La idea va ser seva. Ha estat una experiència i ja veurem què passa a les comunals.

Entre que tot apunta que es queden a fora i les enquestes s’ha de tenir molt de coratge per no defallir.
Sobre la fiabilitat de les enquestes li explicaré que a la meva germana l’han trucat tres de diferents. Saben que contesta. Així que sempre acaben entrevistant els que contesten, els mateixos.

 

Font: Diari d’Andorra