Verds d’Andorra s’adhereix al Manifest

Keep Europe Together!

Ever since 2008, the world economy has been in a constant struggle. In Europe, the crisis has shown how tightly interconnected and interdependent our economies really are, and now poses a real threat to solidarity and the European project itself.

Continua llegint

Avui apaga les llums

APAGA LES LLUMS!

Apagar els llums durant una hora és un petit gest. Serveix per estalviar energia, poca o molta, segons com es miri. Qui hi participa deixa de consumir energia elèctrica per il·luminació una de les 8.760 hores que té un any. A efectes pràctics, la primera vegada que es va portar a terme l’Hora del Planeta es va estalviar entre un 2% i un 10% del consum elèctric d’aquella hora. Aleshores, aquell 31 de març de 2007, hi van participar uns 2,2 milions d’australians, país on el WWF (World Wide Fund for Nature, Fons Mundial per la Natura) i The Sydney Morning Herald (un diari amb seu a la ciutat de Sydney) van promoure per primer cop aquesta iniciativa. Poc o molt, segons com es miri.

Avui, vuit anys després, l’Hora del Planeta, o l’Hora de la Terra, és un acte de participació internacional i global que se celebra cada any l’últim dissabte de març i que consisteix en una apagada elèctrica voluntària, en què es demana a ciutadans, empreses, organitzacions i institucions de tot el món que apaguin els llums i altres aparells elèctrics de casa, dels edificis, dels monuments, etc. durant una hora. La iniciativa ha anat guanyant pes des d’aquella primera edició, i seguint l’exemple de Sydney moltes altres ciutats i també estats d’arreu del món s’han sumat a apagar els llums entre les 20.30 h i les 21.30 h, cadascú en la seva franja horària. Aquest dissabte 28 de març també ens hi afegirem. I, com nosaltres, altres entitats i empreses d’Andorra com el Consell General, amb l’apagada simbòlica de la il·luminació de la Casa de la Vall i els Set Poetes, els Comuns, FEDA, Andorra Telecom, la Universitat d’Andorra o MoraBanc, entre molts altres.

Com bé dèiem al principi, apagar els llums és un gest petit i simbòlic, però està carregat d’un gran missatge. I és que, més que l’estalvi energètic que es pot aconseguir en aquesta hora, la importància d’aquesta iniciativa participativa és la conscienciació social sobre la necessitat de prendre mesures per lluitar contra el consum insostenible d’energia. D’aquesta manera, a través d’un consum més racional i de l’estalvi d’energia, es poden combatre impactes ambientals que afecten tot el planeta com, més enllà de l’excés de contaminació lumínica, els impactes associats a la producció d’energia, principalment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera (diòxid de carboni, metà, etc.) procedents de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), i la seva conseqüència directa: el canvi climàtic.

Així doncs, des del Centre Andorra Sostenible us volem convidar a tots i totes a participar en l’Hora del Planeta 2015 apagant els llums entre les 20.30 h i les 21.30 h i, passada aquesta hora, fer durant tot l’any un consum més responsable de l’energia. Per això hem preparat una targeta d’invitació a l’Hora del Planeta que, a més d’ajudar-nos a pensar a apagar els llums aquell dia, també ens donarà quatre consells bàsics per fer un consum més responsable els altres 364 dies de l’any:

  • Aprofiteu al màxim la llum natural.
  • Apagueu els llums quan no siguin necessaris.
  • Canvieu les làmpades incandescents per altres de més eficients com els llums led o les bombetes de baix consum.
  • Ah! I recordeu-vos de desconnectar totalment els aparells electrònics i elèctrics quan no els feu servir i eviteu el mode repòs (standby).

Podeu descarregar la targeta d’invitació a l’Hora del Planeta en aquest enllaç, imprimir-la i penjar-la a la maneta de la porta de casa (per recordar-vos d’apagar els llums en sortir!), o a la làmpada d’estudi, o allà on us sigui més útil.

També trobareu més informació sobre l’Hora del Planeta al seu web internacional, i us animem perquè abans i després de l’acte participeu d’aquest moviment global en els perfils i espais habilitats a les xarxes socials Facebook i Twitter amb les etiquetes #EarthHour i #HoraDelPlaneta acompanyades de #Andorra.

També podeu identificar les vostres piulades amb l’etiqueta triada amb motiu dels actes de celebració de l’Any Internacional de la Llum a Andorra: #And_Llum2015.

Veus voluntàries

Veus voluntàries

Jael Pozo

L’any 1985 l’Assemblea General de les Nacions Unides va decretar el 5 de desembre com el Dia internacional del voluntariat (DIV). Van reconèixer així, oficialment, la tasca de totes aquelles persones que contribueixen de manera solidària i altruista a millorar el seu entorn.

Tot i que l’economia a casa nostra es basa en el turisme, no va ser fins al meu primer viatge al Senegal que no em vaig adonar de com el turisme contribueix al creixement econòmic d’un país. Un seguit de coincidències, sumades al fet de “ser en el lloc adequat en el moment adequat” em van permetre entrar en contacte amb la Fundació OMT.Themis, amb seu al nostre país. Em vaig informar de què era el que feien, però sobretot de com ho feien. Un dels seus programes, l’UNWTO. Volunteers, forma professionals en el terreny del turisme com a eina per al desenvolupament. També recolzen els estats membres de l’OMT (Organització Mundial del Turisme) i les agències de cooperació internacional, en la formulació i implementació de plans, programes i projectes a través de la contribució tècnica d’experts i dels mateixos voluntaris formats.

Així que vaig decidir realitzar el Curs de turisme i cooperació internacional per al desenvolupament que organitzava la fundació. Volia aprendre, formar-me i reforçar les meves capacitats. Volia contribuir a les solucions que poden transformar les situacions de desavantatge en què viuen alguns grups, comunitats i persones. I tot això des del moviment voluntari. A Andorra, la major part del nostre teixit associatiu funciona a través del voluntariat. Aquest activisme per canviar el món, sense esperar retribució, tan sols amb l’esperit de treballar per l’interès col·lectiu, és el que permet canalitzar la voluntat solidària de molts dels nostres voluntaris i voluntàries. En un context de crisi econòmica i de valors, moltes persones del meu entorn em demanen per què sóc voluntària. Ser ho no ha sigut només una elecció, una opció ètica o una actitud basada en una educació amb certs valors morals. De fet, ser voluntària ha esdevingut un estil de vida, una nova filosofia de FER que m’ajuda a SER en el meu dia a dia. Amb la Fundació OMT.Themis, a més, he pogut interrelacionar la formació amb l’acció. M’ha dotat d’instruments per poder comprendre la nostra realitat i poder denunciar millor les injustícies socials presents al nostre voltant. M’ha ensenyat a implementar aquelles mesures capaces de reduir les desigualtats i m’ha demostrat com es pot treballar de manera planificada i organitzada, amb transparència i rendició de comptes en l’àmbit de la cooperació internacional.

El passat mes de setembre, la secretaria de Turisme del Govern de Minas Gerais (Brasil) va sol·licitar a la Fundació OMT.Themis un projecte per al desenvolupament d’un producte turístic anomenat Ruta Lund. Vaig ser seleccionada com a voluntària per treballar en l’equip d’Enfortiment Institucional i establir un pla de gestió i governança per al producte turístic. També em van encarregar d’establir quines són les consideracions a tenir en compte en la inscripció d’una candidatura a la llista del patrimoni mundial de la Unesco. Vam estudiar prèviament què era el que s’estava portant a terme a la regió i ens vam alinear amb les estratègies, els procediments i les estructures ja existents, per tal de reforçar-les. Vam incorporar mecanismes de participació ciutadana, organitzant reunions de poble i convidant tots els actors implicats: organitzacions i associacions de la societat civil, empresaris, autònoms i representants de les administracions locals i governamentals. Ens vam entrevistar amb membres de la comunitat científica, funcionaris dels parcs naturals i treballadors de les grutes turístiques i amb els representants polítics locals. Junts vam identificar els problemes i les necessitats i es van acordar les línies de treball per crear un entorn favorable per al desenvolupament del producte turístic. La participació no va ser només un instrument del projecte, sinó que va esdevenir un fi en si mateix: es va reforçar el teixit associatiu i va haver-hi una molt bona implicació de la comunitat perquè se sentien protagonistes i responsables del seu propi desenvolupament. Aquest projecte ha esdevingut una experiència de reciprocitat. Ha estat una posada en escena de tot allò que he estudiat i defensat en l’àmbit polític. Una escola de formació ciutadana que m’ha demostrat com els ciutadans i ciutadanes som una part activa en la solució dels nostres problemes. Perquè són les coses petites que fa la gent les que canvien el món.

Gràcies a aquesta experiència he après el valor de l’esforç i de la importància de superar-se davant de qualsevol obstacle. Els habitants de Minas Gerais fa molts anys que s’adapten a un entorn advers. Tenen, en aquest sentit, molt per ensenyar-nos. Han fet de la necessitat virtut i dels problemes, oportunitats. Viure aquesta experiència ha estat un regal. Conèixer les persones amb qui he treballat, un orgull enorme. Poder-me submergir en els poblats del circuit, viure el seu dia a dia, comprendre els seus reptes, una aventura fascinant. La veritat és que no sóc la mateixa ara que quan vaig començar aquest projecte. L’optimisme que contagia aquesta legió de passionaris és d’un caliu i d’una força que no deixa a ningú indiferent. Avui els reptes per aconseguir l’acompliment dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni són més urgents que mai. Queda molta lluita i molta acció per aconseguir un món més just, solidari, equitatiu i igualitari. Tot i així, el poble brasiler de Minas Gerais ens ha ensenyat una molt bona lliçó: “Quan s’uneixen una quantitat suficient de persones al voltant d’una causa, molts ideals comencen a ser realitzables.”

© Desembre 2010 Jael Pozo


Aquest article fou publicat per el diari BONDIA en data 30 de desembre 2010 en la secció Opinió

Sarkozy, Europa i el poble Romaní

Ricard de la Casa PerezSarkozy, Europa i el poble Romaní 

Ricard de la Casa

 

 

 

La topada entre la Comissió Europea i un govern europeu estava anunciada des que la primera ha anat assumint cada vegada més poder al si de la Unió. Que la resta de presidents i primers ministres fessin costat al president francès i que la Comissió perdés també era un fet completament previsible. La situació de Sarkozy a França, amb vagues de tota mena, ha fet que prengués una mesura electoralista i molt perillosa. És clar que no ha estat el primer a fer-ho a Europa. També altres governs, Itàlia, Suècia… han fet quelcom semblant, però ha estat França, un dels pilars de la Unió Europea, qui ha mogut fitxa dintre de les fronteres europees i tenint com a subjectes uns ciutadans diferenciats de la resta: el poble romaní.

La crisi econòmica, la inseguretat, sempre radicalitza sectors importants de la ciutadania i desmobilitza, per altra banda, els demòcrates. La historia n’és plena de exemples: els enormes problemes econòmics de la República de Weimar a Alemanya van donar pas a un dels passatges més obscurs de l’Europa moderna o, molt més a prop en el temps, com als EUA, amb la creació de noves lleis (Patriot), amb les quals es van retallar substancialment les llibertats de les persones. Entenc que els francesos puguin sentir-se molestos per la comparació que la comissionada va fer, però és el principi d’un camí molt arriscat. No perquè ens pugui dur a cometre barbaritats com a l’antiga Iugoslàvia sinó perquè està en joc la mateixa Unió Europea i aquesta és una aposta que no ens podem permetre el luxe de perdre.

Aquesta Europa que coneixem ara prové dels principis dels anys 50 (segle XX). Va ser l’Europa de Tractat de l’acer i del carbó signat a París (1951) i Roma (1957), com a ens embrionari d’aquesta Unió Europea. Els impulsors, els primers d’ells Winston Churchill (conferència celebrada a la Universitat de Zuric el 1946) i el ministre francès Robert Schuman (el 1950 va proposar un pla, dissenyat per Jean Monnet per integrar i gestionar en comú la seva producció de l’acer i el carbó amb Alemanya), el que volien i el que molta gent ha oblidat o no sap, és que va ser dissenyat per posar fi a segles de guerres entre els estats europeus (en definitiva, i si ens ho mirem bé, guerres civils europees) i que els havia portat dramàticament a perdre una gran part del seu capital humà i tota la seva potència econòmica.

Portem més de 60 anys construint una Europa en pau. Potser és temps de recordar que aquesta era i segueix essent la primera prioritat. La unió política pot esperar, però no podem sota cap concepte obrir una caixa de pandora que pot fer involucionar aquesta Unió Europea que tant ha costat construir. Pau també és la via de la justícia, de la llibertat i de la democràcia. No podem tenir, sota cap concepte, ciutadans de segona. El populisme és una de les eines més desestabilitzadores i cal identificar aquestes polítiques i desactivar-les tan aviat com es pugui. Tenim que ser capaços d’enviar un missatge molt clar als nostres dirigents: No podem posar en perill aquesta conquesta per un grapats de vots o les ambicions polítiques d’una persona en un moment concret.

© 2010 Ricard de la Casa


Aquest article foy publicat per el Diari MÉS ANDORRA el dia 5 de novembre de 2010.