Avui apaga les llums

APAGA LES LLUMS!

Apagar els llums durant una hora és un petit gest. Serveix per estalviar energia, poca o molta, segons com es miri. Qui hi participa deixa de consumir energia elèctrica per il·luminació una de les 8.760 hores que té un any. A efectes pràctics, la primera vegada que es va portar a terme l’Hora del Planeta es va estalviar entre un 2% i un 10% del consum elèctric d’aquella hora. Aleshores, aquell 31 de març de 2007, hi van participar uns 2,2 milions d’australians, país on el WWF (World Wide Fund for Nature, Fons Mundial per la Natura) i The Sydney Morning Herald (un diari amb seu a la ciutat de Sydney) van promoure per primer cop aquesta iniciativa. Poc o molt, segons com es miri.

Avui, vuit anys després, l’Hora del Planeta, o l’Hora de la Terra, és un acte de participació internacional i global que se celebra cada any l’últim dissabte de març i que consisteix en una apagada elèctrica voluntària, en què es demana a ciutadans, empreses, organitzacions i institucions de tot el món que apaguin els llums i altres aparells elèctrics de casa, dels edificis, dels monuments, etc. durant una hora. La iniciativa ha anat guanyant pes des d’aquella primera edició, i seguint l’exemple de Sydney moltes altres ciutats i també estats d’arreu del món s’han sumat a apagar els llums entre les 20.30 h i les 21.30 h, cadascú en la seva franja horària. Aquest dissabte 28 de març també ens hi afegirem. I, com nosaltres, altres entitats i empreses d’Andorra com el Consell General, amb l’apagada simbòlica de la il·luminació de la Casa de la Vall i els Set Poetes, els Comuns, FEDA, Andorra Telecom, la Universitat d’Andorra o MoraBanc, entre molts altres.

Com bé dèiem al principi, apagar els llums és un gest petit i simbòlic, però està carregat d’un gran missatge. I és que, més que l’estalvi energètic que es pot aconseguir en aquesta hora, la importància d’aquesta iniciativa participativa és la conscienciació social sobre la necessitat de prendre mesures per lluitar contra el consum insostenible d’energia. D’aquesta manera, a través d’un consum més racional i de l’estalvi d’energia, es poden combatre impactes ambientals que afecten tot el planeta com, més enllà de l’excés de contaminació lumínica, els impactes associats a la producció d’energia, principalment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera (diòxid de carboni, metà, etc.) procedents de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), i la seva conseqüència directa: el canvi climàtic.

Així doncs, des del Centre Andorra Sostenible us volem convidar a tots i totes a participar en l’Hora del Planeta 2015 apagant els llums entre les 20.30 h i les 21.30 h i, passada aquesta hora, fer durant tot l’any un consum més responsable de l’energia. Per això hem preparat una targeta d’invitació a l’Hora del Planeta que, a més d’ajudar-nos a pensar a apagar els llums aquell dia, també ens donarà quatre consells bàsics per fer un consum més responsable els altres 364 dies de l’any:

  • Aprofiteu al màxim la llum natural.
  • Apagueu els llums quan no siguin necessaris.
  • Canvieu les làmpades incandescents per altres de més eficients com els llums led o les bombetes de baix consum.
  • Ah! I recordeu-vos de desconnectar totalment els aparells electrònics i elèctrics quan no els feu servir i eviteu el mode repòs (standby).

Podeu descarregar la targeta d’invitació a l’Hora del Planeta en aquest enllaç, imprimir-la i penjar-la a la maneta de la porta de casa (per recordar-vos d’apagar els llums en sortir!), o a la làmpada d’estudi, o allà on us sigui més útil.

També trobareu més informació sobre l’Hora del Planeta al seu web internacional, i us animem perquè abans i després de l’acte participeu d’aquest moviment global en els perfils i espais habilitats a les xarxes socials Facebook i Twitter amb les etiquetes #EarthHour i #HoraDelPlaneta acompanyades de #Andorra.

També podeu identificar les vostres piulades amb l’etiqueta triada amb motiu dels actes de celebració de l’Any Internacional de la Llum a Andorra: #And_Llum2015.

Anuncis

Ànima ecologista

Més d’una vegada m’he preguntat què significa en totes les seves implicacions ser ecologista. Podria dir una definició sobre ecologisme de les diverses que hi ha i havent-ne comprès el contingut intentar actuar en conseqüència. Amb el raonament podem elaborar idees i conceptes que donen forma als nostres pensaments i que després seran les pautes cap a on dirigir les nostres actuacions.

Pensava que era importantíssim llegir-se la definició i si hi afegim a més que la meva pretensió era aprofundir-hi, doncs, encara seria molt millor per a la meva comprensió. Creia que amb interessar-m’hi i llegir-me qualsevol cosa referent a ecologia ja ja n’hi hauria prou per formar el meu pensament en el que havia de saber sobre el tema.

Amb tot això creia que n’hi hauria d’haver prou per anomenar-me a mi mateix “ecologista” i no tenir cap mena de dubte de com havia d’actuar i de com havia de ser en cada una de les tasques a realitzar. Malauradament i a pesar que creia que ho tenia tot perfectament assumit i per tant tot havia de quadrar, els dubtes van aparèixer en mi i van persistir a causa de la superficialitat de les meves motivacions.

Quan utilitzem el verb ser ( jo sóc tal cosa-, jo sóc el que-), no som plenament conscients de la plenitud de convicció que hem de tenir per estar amb consonància amb el que vol dir aquest verb. Sí sóc allò que vull ser he de ser absolutament conseqüent amb allò que pretenc i vull donar exemple, i això ha d’estar sostingut amb una forta convicció provinent de l’interior de la persona i que ha d’estar fonamentada en el que sentim com a més propi i que pertany al més profund de cadascú. Puc dir que no tenia aquesta convicció fins al dia que vaig començar a conèixer, veritablement, el meu país. I tot va començar de la següent manera: un dia vaig començar a caminar per les meves muntanyes i vaig començar a sentir que formava part d’una cosa incommensurable que era allà des de feia milions anys i que encara que hi és, no tots som partícips de la seva majestuosa bellesa. Quan vaig començar a mirar la puresa de les aigües cristal.lines dels petits rierols que naveguen curiosos i lliscants pels torrents de les nostres vessants. Quan vaig començar a observar que altres habitants de les nostres terres acampaven lliures, tranquils i harmoniosos sense que sentissin en aquell moment res que els pogués destorbar. Quan vaig començar a poder admirar que en la nostra natura, la vida s’obre exuberant a cada racó, a cada cantonada, a cada giravolt sense que ningú no la pugui contenir. Quan vaig començar a prendre plena consciència de tot això i del que anava sentint, la meva forta convicció anava creixent forta i arrelada amb la consigna que per tot això sí que val la pena lluitar per tal que continuï amb la més mínima alteració.

Els nostres arbres, les nostres muntanyes, els nostres animals no poden parlar, no poden queixar-se, no ens poden dir a nosaltres que tenim l’obligació de cuidar- los, de respectar-los, de protegir-los, d’assegurar-ne la supervivència. Estic parlant d’alguns dels drets mediambientals.

Sí, aquests que algun dia podrien plasmar-se en la nostra Carta Magna i que una vegada fet, seria el més preuat llegat que podríem deixar a les nostres futures generacions. Algú fa 155 anys va dir el següent: ñLa terra no pertany a l’home sinó que l’home pertany a la terra. La terra és la nostra mare i tot el que l’afecta afectarà també els fills de la terra”.

© 2009 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d’Andorra.

Font: El periòdic d’Andorra secció Editorial publicat el 20 d’agost de 2010