Recull de premsa Eleccions CASS 2014

PremsaAixí ha reflectit la premsa la nota enviada als mitjans de comunicació sobre les eleccions de la CASS.

Continua llegint

Anuncis

Nota Eleccions CASS 2014

Partit Verds d'Andorra

Verds d’Andorra

El partit Verds d’Andorra va emetre ahir una nota de premsa, als Mitjans de Comunicació del país, per felicitar públicament a tots els participants i comentar la baixa participació en les darreres eleccions del Consell d’administració de la seguretat social andorrana.

Continua llegint

Entrevista a Isabel Lozano

“La base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions”

Bondia

Escrit per Julià Rodríguez
Publicat en el diari BONDIA el diumenge 4 de Novembre de 2012

Una dels dos portaveus actuals dels Verds d’Andorra, Isabel Lozano, considera que “la base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions i no les podem mantenir”. Continua llegint

Jo també sóc Isabel Lozano

Jo també sóc Isabel Lozano


Bé, ja hi tornem a ser. Ja tornem estar a les portes d’una nova campanya electoral.

Ja tenim clares les diferents forces que s’enfrontaran per obtenir la confiança de l’electorat, i aconseguir el major nombre de representants al Consell.

Un cop més, els Verds d’Andorra hem dipositat la nostra confiança en Isabel Lozano per encapçalar la nostra candidatura i aconseguir un lloc al Consell.

Hem posat la nostra confiança en ella, perquè en aquests moments creiem que el país necessita tenir al Consell polítics valents, lluitadors, treballadors i, per damunt de tot, humans, molt humans. També creiem que en aquests moments compta l’experiència política, la preparació, el coneixement del món laboral, des de la vessant treballadora i del petit empresariat.

Que és una personalitat controvertida, i tant, com molts altres polítics del país, que reapareixen d’elecció en elecció…

Semblaria que un dels leitmotivs d’aquesta campanya seran les famoses declaracions que va fer la llavors candidata dels Verds en conèixer els resultats electorals.

I no seré jo qui negui a ningú el dret a indignar-se…

A mi, personalment, també m’indignen moltes coses:

• M’indigna que el 20% de la població estigui al llindar de precarietat, segons el darrer informe de Càritas.

• M’indigna que es defensi l’acomiadament lliure, tot negant als treballadors la possibilitat de cotitzar per a una assegurança d’atur.

• M’indigna que es negui el dret a fer la seva feina a una periodista pel fet de ser dona, en nom de les tradicions.

• M’indigna que al nostre país 30 famílies s’hagin d’alimentar gràcies al banc d’aliments de Càritas.

• M’indignen els dos anys de bloqueig institucional, per manca de cultura de negociació.

• M’indigna la pèrdua de 5.000 llocs de treball, sense que hi hagi cap reacció.

• M’indignen els abusos de poder.

• M’indigna la venda de vots a canvi de llocs de treball, o a canvi de favors personals.

• M’indignen les coaccions.

• M’indigna la mala gestió, i la manca de responsabilitat.

• M’indigna que s’esgrimeixi la Constitució davant d’injustícies flagrants, com el fet que només decideixi una petita part de la població, o que els vots d’uns tinguin més valor que els dels altres.

• M’indigna aquest Estat del malestar.

I no, no estic sola, hi ha més gent indignada, i que vol canviar les coses.

I l’Isabel Lozano n’és una; per això jo també sóc Isabel Lozano.

Sóc Isabel Lozano perquè mai s’arruga, perquè vull que la meva veu se senti al Consell, perquè diu les coses pel seu nom, perquè m’agrada la gent que s’apassiona pel treball, perquè és humana, perquè és fidel a ella mateixa, perquè no renuncia als meus drets, perquè parla com jo, perquè la coacció ha de ser denunciada, perquè m’agraden les persones que parlen clar, perquè és forta, perquè encara queda molt per lluitar, perquè té valors, perquè ja n’hi ha prou de tanta hipocresia, perquè estic farta de tanta mentida, perquè m’agrada la feina ben feta, perquè la política és una arma carregada de futur, perquè la poesia són els fets…

Jo també sóc Isabel Lozano.

Persones que volem canviar les coses.

Fem-ho!!

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Article aparegut al diari BONDIA el dia 16 de març de 2011 en la secció Opinió.

Fronterer

La informació és la millor eina d’utilitat social perquè dóna sentit a una vocació de servei a la ciutadania i encara més quan esdevé un pilar actiu que apropa –fent més entenedors– els deures i els drets de les persones.

En aquest sentit, vull felicitar l’Associació de Fronterers, que fa pocs mesos va constituir-se com a plataforma reivindicativa dels treballadors i treballadores residents a l’Estat veí que treballen al Principat d’Andorra, per tractar i apropar, entre d’altres, un tema tan important com ho és el de la cobertura sanitària –la dels fronterers i els seus beneficiaris–, segons el conveni signat i ratificat l’any 2002 per tots dos països (el regne d’Espanya i el Principat d’Andorra).

La divulgació activa i participativa d’aquest conveni hispanoandorrà –duta a terme el dia 29 de gener passat a la Sala de Plens de l’ajuntament de la Seu i promoguda per aquest col.lectiu de frontereres, amb la participació de representants de l’INSS i de la CASS– crec que va servir per poder aclarir qüestions que, independentment s’hi estigui o no d’acord, són les que estan vigents.

Així doncs, voldria recordar tres dels aspectes més destacats que desconeixien alguns fronterers, el dia que es va organitzar la trobada. Primer, la importància que té sol.licitar a la CASS un formulari (E/AND-06) que serveix de “carnet d’assegurat” per poder fer ús de la sanitat pública espanyola –tant ell com el seu beneficiari.

Segon, és el cotitzant fronterer i no el seu beneficiari qui té cobertura de la sanitat andorrana –igual que qualsevol treballador que viu a Andorra– així com també només el fronterer –i no el seu beneficiari– té cobertura a la medicina privada i concertada amb la CASS, fora del Principat.

Tercer, el beneficiari –ja que preval el lloc de residència– té cobertura de l’INSS, i només en cas d’urgència –si s’està en territori andorrà– la Seguretat Social andorrana dóna cobertura de les despeses hospitalàries (el 90% de les tarifes de responsabilitat).

Sóc conscient de la complexitat de tot plegat, motiu pel qual encoratjo l’Associació de Fronterers a seguir treballant de forma activa i pedagògica per donar el màxim d’informació a les persones treballadores, residents fora d’Andorra, canalitzant les reivindicacions necessàries per aconseguir millores.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d’Organització del Partit Verds d’Andorra i Membre del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 13 de febrer de 2009, en la secció La Finestra Oberta